La por lligada a l'arribada dels robots a les empreses i els llocs de treball continua viva, però sembla més feble el 2018. La cursa entre els homes i les màquines continuarà, però probablement més lenta que no s'aunciava inicialment, si bé l'èxit de les aplicacions de la intel·ligència artificial (IA) a la navegació aèria el 2017 i les pressions competitives de la Xina mantindran viu el torcebraç.

Tothom deu recordar l'estremiment que va produir el 2013 l'estimació de Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne, investigadors de la Universitat d'Oxford, segons la qual el 47% dels llocs de treball als Estats Units estaven en risc d'automatització. Doncs bé, l'evolució recent no ha confirmat aquests crits d'alarma. L'economia nord-americana es troba en situació de plena ocupació i l'atur a la zona euro ha baixat el 7,3%, després de retrocedir en un any d'1,56 milions de persones.

Per a l'economista Barry Eichengreen, "ho hi ha evidència" que el progrés tecnològic estigui destruint ocupació. De fet, la productivitat continua estancada des del 2005. Un informe recent de la consultora McKinsey evoca un percentatge màxim del 30% de substituïbilitat d'aquí al 2030, en funció de la velocitat d'adaptació de les tecnologies.

No és atzar que la majoria de les innovacions del que és numèric i de la IA afectin els transports

Doncs bé, segons la mateixa consultora, el que és tècnicament possible és només un factor per determinar a quina velocitat s'adopta la nova tecnologia. Per als investigadors de McKinsey, altres ingredients a considerar inclouen l'economia, els mercats laborals, les actituds socials i les regulacions. És a dir, que la "destrucció creativa" descrita per Schumpeter "no es decidirà només pel que és tècnicament possible, que és en el que els tecnòlegs tendeixen a centrar-se", segons James Manyika, director de l'institut. Només el 5% de les feines pot ser completament automatitzat en darrer terme. L'impacte a curt termini serà més aviat transformar la feina que no pas eliminar llocs de treball.

Alhora, avui dia és l'augment de la presència d'una IA en programari i màquines cada vegada més intel·ligents el que desperta preocupació... i admiració. La feina de rutina en fàbriques i oficines, com el funcionament de maquinària bàsica o la comptabilitat són certament més vulnerables a l'automatització.

Però alhora, la notícia que el 2017 prop de 4.000 milions de persones han agafat 27.000 avions de línia per fer 37 milions de vols sense que es produís cap accident mortal ha provocat una meravellosa sensació d'alleujament i confiança general. Segons els experts, "no és atzar que la majoria de les innovacions del que és numèric i de la IA afectin els transports". La IA ha superat així un test de prova amb la màxima nota i sembla lògic que demani més camps d'acció.

Al seu torn, la Xina aposta d'una manera inequívoca per la IA en vista a convertir-se en el país predominant i guia mundial cap al 2030, deixant enrere els Estats Units, la qual cosa provocarà una dura cursa per assolir el seu lideratge. De manera que, comptat i debatut, si bé de cara al futur els treballadors estan sotmesos a pressió, també en el camp dels robots s'observa un estrès força acusat.