Ja és que ni les guerres són com abans. Tota la vida tu declaraves la guerra a un enemic, l'envaïes amb el teu exèrcit i les armes corresponents i aquell país i els seus aliats responien amb el seu exèrcit i les seves armes. I, au, a matar-se sense aturador. Des que vam baixar de l'arbre, les coses les hem solucionat així. Del llançament de pedres al bombardeig amb un dron dirigit des de l'altra punta del món, passant per la bomba atòmica. Però ara no. Ara les guerres no es declaren, les invasions reben noms eufemístics i els bombardeigs els fan amb un ciberatac i sancions econòmiques. Ara la resposta a un tanc rus és Swift. O impedir-los participar al festival d’Eurovisió, que això sí que provoca víctimes civils.

Swift. Fins fa dos dies era el so d'obertura d'una ampolla que conté una beguda amb gas. En 24 hores tots (totes i totis) som grans experts en aquest mètode de pagament internacional entre bancs que permet operacions comercials transnacionals ràpides i segures. Si el putinisme es quedés sense això, els negocis del país s'alentirien i s'encaririen. En comptes de matar gent físicament els mates l'economia. Problema? Si tu fas fora els russos d'aquest sistema, ells no podran comerciar amb el món, però el món tampoc amb ells. I ells tenen gas. I Europa no. I Europa els en compra. Molt. Sobretot Alemanya. I a Alemanya hi fa fred al menys fins al maig. I la Rússia expulsada de Swift té una altra opció consistent en usar sistemes comercials xinesos, el seu gran aliat. I això ens situa en l'apassionant món de com la Xina fa les guerres modernes.

Això que anomenem “la vella Europa” s'ha passat la vida matant-se els uns amb els altres i els altres contra els uns. I quan va sortir a “conquerir” els altres continents, ho va fer com ho havien fet sempre a casa seva, o sigui, deixant un rastre de sang. Per això històricament ens hem guanyat l'odi global, perquè ens ho hem petat tot. En canvi la Xina conquereix els països amb el comerç. No envia soldats sinó botiguers. I crea la seva pròpia xarxa de negoci. I controlant els diners ho controla tot. Ara imagini que vostè viu a Llunyistan, un hipotètic país de l'Àfrica o d'Amèrica on els “europeus” sempre hi ha entrat a trets. I, de sobte, li apareixen uns senyors que, també se li enduran les matèries primeres, l'espoliaran i el sotmetran, però en comptes de sang li deixen carreteres, una classe mitjana i, sobretot, seguir vivint. Vostè què prefereix?

Fa uns quants anys a l'aeroport de Juba, la capital de Sudan del Sud, hi havia una gran zona d'obres que era absolutament inaccessible i secreta. I tots els que hi treballaven eren xinesos. Insistint molt, i mig d'amagat, va ser possible saber què hi passava: “els xinesos s'estan construint el seu propi aeroport”. La mateixa persona va explicar l'estratègia: “Estan pacificant la zona pactant amb les diferents tribus i ètnies perquè a ells no els interessen els conflictes. I construeixen infraestructures. Perquè una Àfrica en pau i ben comunicada els permetrà fabricar i vendre neveres a milions de persones”. Per tant, la Xina està conquerint el món a base de negoci i d'estabilitat política. No per altruisme, sinó perquè és la seva manera d'envair l'enemic.

Compte, no estic dient que sigui el model perfecte, però potser la gent prefereix morir de vella, encara que en vida pateixi la pau del cementiri. Perquè, esclar, amb la Xina arriba el negoci però també un sistema polític on qui obre la boca un cop ja no l'obre mai més. Vostè consumeixi, cregui que és feliç per poder comprar-se una merda de samarreta de 3€, però calli. I si no ho fa voluntàriament, de vostè ja no se'n sabrà mai més res. I sempre darrera la cortina, que és més elegant. I no esquitxa. I això és molt important al nostre món cada cop més barreja de Mimosin i els Teletubbies. Que, sobretot, no es vegi la realitat. I en això el xinesos hi tenen la mà trencada. Per això ara guanyen més guerres.