A veure, xaval. Què fots? Per què no et poses la mascareta? Però no, al colze no. Al colze la mascareta no hi fa res. Ni a la barbeta tampoc. Una mascareta a la barbeta és com el teu putu patinet elèctric sense bateria, no funciona. Ah, i el nas va a dins. Saps allò que intentes dissimular a les fotos que envies per insta perquè no te'l vegin tant? Doncs allò, quan dus posada la mascareta, no s'ha de veure gens. Per què? Perquè va a diiiins.

Entenc que pensis que ets immune. Esclar, fa quatre mesos que sents com tothom diu que aquest és un virus que afecta a vells i boomers i has entès que el tema no va amb tu. A més estàs convençut que ara mateix a la vida tens coses més importants a fer que preocupar-te pel COVID. Els vells i els boomers a qui tu menysprees ho pensàvem exactament igual a la teva edat, que teníem coses  és importants a fer que el que ens deien que era l'important. Després la vida t'espavila. A hòsties. Però no, això no és cap sermó de qui es creu que ho ha vist tot. Perquè mai ho has vist tot. I si t'ho penses, estàs perdut.

Potser sí que tens menys risc per a la salut que altres franges d'edat, però dels de la teva també n'han caigut uns quants, no et pensis. I més que en cauran. Ara bé, dels altres efectes no només no te'n lliuraràs sinó que seràs qui més els patiràs. Precisament per l'edat. Ah, que quins són els altres efectes? Els econòmics. Si seguim amb aquestes xifres d'infectats i cal tornar a tancar-ho tot o pràcticament tot, els teus pares aniran a l'atur. I amb els pares a l'atur, tu ni mòbil, ni patinet, ni roba, ni festa. Fotut, oi? Però aquesta és la bona notícia. La dolenta és que si ho tornen a tancar i tot se'n va a la merda, darrera hi va el teu futur. Saps aquesta cosa que ara mateix no et preocupa gens? Doncs això.

Sí, ja sé que la paraula futur ara mateix està d'entre les teves prioritats, la número 148 d’un total de 150. Jo a la teva edat pensava el mateix, però d'aquí dos dies el futur t'atropellarà. I quan això passi, no hi haurà marxa enrere. I el futur que vindrà si continuem gaire temps així no només no serà com et penses, sinó que per tu no serà. Què penses estudiar i per fer què? De què penses treballar? De què penses viure? Què penses fer a la vida?

T'agradi o no, tu formes part d'aquesta societat i et necessitem per sortir-nos-en. Com tu la necessites, tot i ara no t'ho creguis. Encara que pensis que el virus no és cosa teva, ets molt més important del que et penses. Al menys ho ets igual que els vells i els boomers. Perquè aquest invent de viure en una comunitat no funciona si cadascú no fa el que li toca en cada moment. I tampoc et demanem tant. Només es tracta de posar-te la mascareta i mantenir un mínim de distància social, que és com ara en diuen a l'expressió “que corri l'aire”.

No és gaire difícil, oi? I, sí, molesta molt fer el que et diuen que has de fer i molt més quan no t'ho expliquen perquè ho puguis entendre. I emprenya molt no poder anar de festa, però és que només tens dues opcions: Què prefereixes un mes amb mascareta i sense festa o adéu a la festa durant molt de temps i adéu a tenir un futur? Tu mateix. I tu mateixa.