Poc després de saber que no calia anar amb guants i que desinfectar els brics de llet que compràvem a la botiga no servia per a res, vam començar a descobrir que la COVID tenia “soques”. És a dir, que el virus mutava. I així va ser com vam començar a fer el cunyat (i la cunyada) afirmant, amb cara de saber de què parlàvem, que la soca brasilera era més forta que la britànica, contagiava més i bla, bla, bla. Doncs bé, això s'ha acabat.

Els que decideixen les coses, que mai acabem de saber ben bé qui són i que anomenarem “el procicat mundial”, diuen que posar-li a cada variant el nom del lloc on el virus muta “estigmatitza i criminalitza” aquell indret. I l'exemple són els casos d'odi que la comunitat xinesa dels Estats Units va patir a l'època en que Donald Trump anava pel món dient-li a la COVID “el virus xinès”. Per cert, Trump, aquell personatge tan estrany com omnipresent que ha desaparegut de les nostres vides de la nit al dia i que encara deu estar a punt de presentar les proves que demostren la tupinada electoral. Però tornem a la cosa.

Per tant, a partir d'ara a les soques els aniran adjudicant, no necessàriament per ordre d'aparició a les nostres vides, una lletra de l'abecedari grec. Les quatre “variants preocupants”, anomenades així per la seva virulència i capacitat de contagi, ara són: Alfa la britànica amb nom científic B.1.1.7 i que va ser detectada el setembre del 2020, Beta la sud-africana B.1.351 del maig del 2020, Gamma la brasilera P.1 del novembre del 2020 i l'Índia B.1.617.2 de l'octubre del 2020 ara és Delta. I les conegudes com a “variants d'interès” ara són: Èpsilon les B.1.427 i B.1.429 dels EUA de març del 2020, Zeta la P.2 de l'abril del 20 al Brasil, Eta la B.1.525 detectada a diferents països i del desembre del 20, Theta la P.3 de Filipines del gener del 21, Iota la B.1.526 detectada als EUA el novembre del 20 i Kappa la B.1.617.1 de l'octubre del 20 a l'Índia. Tot molt bé, molt endreçat, molt asèptic i tal i qual però vostè, igual que un servidor, ha vist que aquí continua la discriminació, oi?.

Per què unes variants són preocupants i les altres interessants? Què passa, les preocupants no són interessants? Les interessants no preocupen? I per què unes tenen molts números i les altres només un? Per què totes tenen la lletra B i només dues la P? Estem discriminant a la P en relació a la B i a la B en relació a les altres lletres? Perquè, esclar, ara la B podria sortir dient: “escoltin, posin-li una W als noms tècnics i a mi deixin-me en pau”. I passa igual amb els números. Hi ha molt ú però poc zero. Per què? El zero cau millor? Bé, i després tenim el problema del subministrament. Què passarà quan s'acabin les lletres de l'alfabet grec? Farem com amb les matrícules dels cotxes? “Las chapas” que deia Miguel Ángel Rodríguez, actual ideòleg de Díaz Ayuso quan ho era d’Aznar. Tindrem la variant alfa-beta-gamma-omega?

Ara bé, la gran discriminació no és aquesta sinó donar xifres de morts i d'infectats per països. Això sí que estigmatitza i discrimina. Quan diuen “al Brasil hi ha hagut no-se-quants milions de morts perquè allò ha estat can pixa”. Doncs no. Hauria de ser: “Al país Òmicron X.3.402 hi ha hagut B.43.28 morts, per tant és recomanable no viatjar-hi”. O bé: “Si vostè viu a Gamma-tau-ro-pi M.3456.901.4 i vol anar a Mi-psi-fi-ksi U-69-69-69, recordi que li demanaran passaport COVID, PCR, partida de naixement i un teletac inserit per via rectal a manera de xip”. Així sí!

Quina sort tenien els viròlegs clàssics que, per aclarir-se i situar-los al mapa, podien batejar els virus amb el nom del lloc on eren aïllats per primer cop. I mai no va passar res.