17 de març del 2020, any de la rata a l'horòscop xinès i que pronosticava “un període molt productiu amb la sort del nostre cantó i on les coses més complicades seran fàcils de realitzar”. Vaja, que van clavar-ho. Doncs bé, davant la situació provocada per la COVID, l’actualment destituït president de la Generalitat, Quim Torra, sol·licita a Pedro Sánchez poder confinar Catalunya. I deia: “M'importen un rave les fronteres i les banderes. Només m'importa la salut i la vida de les persones”. La resposta del Presidente és rebutjar la demanda amb el següent argument: “Lo he dicho en muchas ocasiones, el virus no responde a fronteras. El virus no responde a territorios, está en todos y cada uno de nosotros”. Vaja, com Déunostresenyor. El virus, no Sánchez. Per cert, també va dir: “Pararemos al virus, resistiremos y lo venceremos. Y lo haremos unidos”. Una frase que avui ha repetit textualment com unes 4.398 vegades.

Això passava fa set mesos, quan es prorrogava l'Estat d'Alarma cada 15 dies invocant l’article 116.2 de la Constitució on hi llegim que “El estado de alarma serà declarado por el Gobierno mediante decreto acordado en Consejo de Ministros por un plazo máximo de quince días, dando cuenta al Congreso de los Diputados, reunido inmediatamente al efecto y sin cuya autorización no podrá ser prorrogado dicho plazo”. Era quan se'ns deia que aquestes prorrogues anaven vinculades a poder prorrogar els ERTO.

Set mesos després, què tenim? Que, què tenim? Els ERTO s'han anat prorrogant sense problemes i sense Estat d'Alarma i Pedro Sánchez ha tornat a aparèixer un diumenge a l'hora de dinar, cosa que està molt bé per allò de la conciliació. I per dir-nos què? Mirem-nos-ho. Ha explicat que implanta l'Estat d'Alarma perquè les comunitats autònomes que ho vulguin puguin tancar les seves fronteres “si tenen una autonomia veïna o pròxima molt afectada”. O sigui, allò que Quim Torra no podia fer de cap de les maneres fa set mesos perquè la llei deia que bla, bla, bla, doncs ara sí. I allò altre de fa un mes a Madrid que tampoc no podia ser, amb les comunitats veïnes no volent veure els súbdits d'Isabel Díaz Ayuso ni en pintura i havent-se’ls de menjar amb patates (contagiades), ara també pot ser. És la sort de tenir lleis que són de plastilina i que poden passar del negre al blanc, i viceversa, amb una facilitat digna del Mago Pop, el Mag Lari i el mag Magoo. Els tres fent màgia potàgia a la vegada.

I què més tenim? Que ara l'Estat d'Alarma ja pot durar fins el maig i ja no cal renovar-lo cada dues setmanes. O sigui, el que diu la Sagrada Constitució ho podem tunejar a conveniència. I que el toc de queda no es decreta només per combatre els bot·tellons (amb T geminada) al carrer sinó per evitar que gent de diverses bombolles familiars faci trobades en llars particulars. La idea és que si tothom ha de ser a casa a les 10 i t'estàs fotent un fricandó a casa d'uns col·legues o de la tieta de Tiana, no tens temps de tornar al teu domicili. I, per tant, t'abstinguis de fer-ho. Però no diu res de quedar-s'hi a dormir. Això sí, han de ser menys de sis persones, que es veu que vindrà l'helicòpter de la policia de quan l’1-O i ens vigilarà pis per pis amb la llum aquella que semblava que es fes de dia. I el fricandó passarà a disposició judicial.

Ah, i el gos ha de ser passejat de 4 a 6. De la matinada. Amb la qual cosa veurem molts cans presentant queixes al Tribunal de La Haya perquè aquelles no són hores. I amb aquell fred. De la resta d'animals no consta hora de passeig. Coses del toc de queda que no es diu toc de queda sinó “restricció de mobilitat nocturna”. Després d'inventar-se el creixement negatiu, qualsevol cosa és possible.

En resum, fa dues setmanes vam estar a punt d'obrir les discoteques. Se suposa que perquè les dades que tenien llavors els que en saben deien que les infeccions estaven controlades. I ara comprovem que llavors la gent s'estava contaminant a una velocitat de VAR decidint a favor de Sergio Ramos. I per aquest motiu les dades actuals són les que són, perquè s’estaven coent en aquell moment. Perquè hem aprés que això va de quinze dies en quinze dies. I aquí ve el gran dubte: ¿No sabien que el virus circulava descontrolat com un patinet per les ciutats catalanes o no ens van dir la veritat i ens van tornar a tractar com a canalla?

I parlant de canalla, avui els boscos que acullen pixapins han tornat a estar a rebentar de personal. Com ahir. Perquè les recomanacions no serveixen de res i la gent només entenem les coses a hòsties. I quan ens les foten, llavors ens queixem que no hi ha dret. Perquè qui ho fa malament sempre són els altres. Com els territoris.