Avui aquesta columna es converteix en servei públic gastronòmic. Per què? Bé, és possible que pròximament vostè decideixi manifestar-se i que, en cas d'incidents, els Mossos intervinguin utilitzant gas pebre per controlar la situació. Com que els catalans de les pedres en fem pans, hem de ser capaços d'unir la rauxa de la reivindicació, el seny de col·laborar amb qui ha de fer complir l'ordre, allò tan nostre d'anar als llocs només per fer-hi un bon àpat i apuntar-nos a l'onada ecologista i de reciclatge. I tot això es pot fer a la vegada usant el pebre del gas per elaborar delicioses receptes.

Però abans de proposar-vos-en algunes, seria convenient saber més coses sobre aquesta espècie que és el fruit del pebrer. D'aquesta manera, quan en rebeu els efectes, sereu capaços de distingir la varietat, fet que us permetrà encetar interessants tertúlies amb els Mossos. Tot seguit, un manifestant del grup de teatre dels CDR i un mosso escenifiquen una conversa on expliquen les característiques del producte:

― Mmmm, com m’agrada el picant que dona el gas de pebre negre, que és el gra collit sense madurar i posteriorment assecat.

― Sí, a la mani d'ahir et vaig llançar gas de pebre verd, també collit abans de madurar però molt més aromàtic que el negre.

― Doncs a veure si tinc sort i demà toca el blanc, que és el gra madurat a la planta que se li treu la pell.

― Nooo, demà toca el vermell, també collit madurat, però amb un gust molt més picant que la resta.

― A mi, és que m'encanta que ens llanceu aquest gas perquè el pebre ajuda a combatre la congestió, és antioxidant, millora la digestió i ajuda a destapar els porus.

― Doncs mira, és cert que el gas pebre et deixa una estona fora de combat, però després respires millor, paeixes l'esmorzar i et queda una pell molt suau.

Gràcies doncs al senyor CDR i al senyor Mossos per les seves explicacions, amb les quals tant hem après sobre el pebre. Però abans de les receptes, recordar-vos que per poder elaborar-les cal anar a les manis amb un fogonet i una paella o una olla o cassola.

Si voleu fer una salsa de pebre per acompanyar carns, necessiteu que us llencin una miqueta de gas. I un cop el teniu, el poseu a la cassola amb una miqueta de brou de pollastre, llet evaporada, un raig de conyac, farina per si la voleu més espessa, una nou de mantega, oli i sal. Com veieu, un acompanyament molt senzill de fer

Que els Mossos, a part del gas pebre, us llancen maduixots? Perfecte! Maduixots flamejats amb pebre. Poseu a fondre sucre a foc molt lent, quan tingueu el caramel hi afegiu els maduixots, pebre i licor. Els flamegeu, hi afegiu suc de taronja, deixeu que tot es barregi i llestos.

Si el que us llancen és una anguila, us recomano l'all i pebre tan típic del Delta de l’Ebre. Si aquell dia toca carn magra crua, amb el pebre podeu elaborar una llonganissa ben bona. Si el que volen són uns espaguetis, sense dubte que heu de fer una carbonara amb el seu pebre. I si els incidents són a Vilanova i la Geltrú, aprofiteu per fer un all i pebre de moixina, un plat 100% de la terra.

Som un poble treballador i acostumat a fer molt amb molt poc. Per tant, cal felicitar els Mossos per aquesta iniciativa que ens ajuda a refermar-nos en la nostra manera de fer i, a la vegada, ens permet menjar sa. Manifesta't, sí, però no renunciïs a un bon àpat en companyia.