Aquest migdia hem sabut que ha mort l'actriu Verónica Forqué. La notícia que ha circulat és que “tot apunta” que s'ha suïcidat. I tots ens hem posat a opinar com si aquest “tot apunta” no existís. És la conseqüència de la pressa que tenim en un món amb desenes de mitjans oferint notícies de consum ràpid on volem ser els primers en tenir el clic i on al final el que fem desenes de mitjans és reproduir la mateixa notícia, exactament igual, agafant-la de la mateixa font inicial i afegint-li la nostra pròpia salsa. Sense esperar a confirmar res i de forma i manera acrítica. Per això, al final, aquest “tot apunta” s'ha convertit en la versió oficial i tots ho hem donat per fet. Bé, i a més, què carai, el suïcidi provoca més consum d'informació.

De seguida tots els mitjans s'han posat a comentar la notícia, quan no hi havia cap notícia a comentar. Ha mort una senyora que era actriu i, per tant, era coneguda i encara no sabem què ha passat. Podem especular, "tot apunta", però no en sabem res. O sigui, el que vindria a ser informació s'ha acabat aquí: “senyora famosa morta”. Punt i final. Però quan una cosa té impacte mediàtic, o creiem que en té, toca comentar-la. I, esclar, han aparegut les seves intervencions com a concursant al programa de TVE Masterchef. Per què? Perquè va ser l'últim gran impacte mediàtic que va tenir. Mil vegades superior que si hagués estrenat una pel·lícula, que era el que havia fet tota la vida fins aquell moment. Per tant, la resta de la seva trajectòria passa a un segon terme. Avui i els pròxims dies. Menys als espais especialitzats en cinema.

¿Sap allò que abans es deia, que quan mors el que importa és l'última línia de la teva biografia a l'Enciclopèdia Catalana perquè qualsevol patinadeta a l'últim moment et fot enlaire una vida modèlica? Doncs continua sent així, però ja no amb l'Enciclopèdia sinó amb la Wikipèdia, twitter, els programes de ràdio i TV... Sempre l'última línia! I, el cas, és que si no hagués estat per la seva aparició a Masterchef la mort de Verónica Forqué hauria tingut impacte, però molt menor. De fet, servidor de vostè ha sabut la notícia al mig d'una reunió amb periodistes i gent de xarxes a qui, naturalment, la notícia els ha fet disparar les alertes perquè l'últim mes havien conviscut amb el personatge i la seva repercussió mediàtica era constant. I aquesta és la gran qüestió. Sense Masterchef i com van fer-se virals algunes de les seves intervencions, el consum de la notícia hauria estat totalment diferent. Recapitulem? “Tot apunta” al suïcidi, milions de persones van veure-la al concurs amb comportaments poc habituals, va ser la riota a les xarxes, ergo... tall fresc per omplir els minuts i l'espai que els mitjans cada dia hem d'omplir.

I a partir d'aquí, especulacions sobre si era una joguina trencada que estava oblidada i volia recuperar la fama al preu que fos, que si necessitava els diners i per això va acceptar aparèixer al concurs tot i no passar pel seu millor moment vital, que si el concurs va voler aprofitar que no tocava ni quarts ni hores per tenir més audiència... Però, torno a l'inici, ara mateix no sabem res de res sobre per què va decidir en vida anar al programa i per què ha mort. Però hi ha una cosa que sí sabem: si vostè és un personatge públic, faci el favor de deixar controlada al màxim possible la seva mort des d'un punt de vista mediàtic. Sap, com el testament?, doncs el mateix però amb algú que s'encarregui de fer-li de portaveu quan vostè ja no es pugui defensar de les especulacions. I si cal, ho deixa enregistrat. Que, ara que ho penso, no sé com encara no existeix una empresa que es dediqui a fer de portaveu dels morts que tenen una última línia de la biografia una miqueta complicada. ¿No hi ha qui t'endreça el que diu la xarxa de tu un cop desapareixes? Doncs això...