La setmana passada el regne del Marroc volia pressionar políticament el regne d'Espanya i va utilitzar milers de persones, sobretot nens, per envair Ceuta. La CUP volia marcar perfil front Esquerra, sobretot després del seu pacte amb Junts, i avui ha utilitzat els desnonaments. Justament unes hores després que en la presa de possessió del President Aragonès entressin per la porta del Pati dels Tarongers “les segadores”, a cavall d'això que anomenen “el llenguatge inclusiu”. Vaja, el que tota la vida havia estat “fer ideologia” amb una qüestió que no venia al cas. Estic comparant els tres fets? No. No són comparables. Gens. Els estic criticant? No. Hi estiguem d'acord o no vostè i jo, el món funciona així. El que intento dir és que darrera de qualsevol situació política sempre existeix una causa que la justifica. I, sobretot, que l'explica.

Els nens marroquins que passejaven sense futur per Ceuta hi havien anat a buscant-se una vida que al seu país no tindran mai. La teocràcia dirigida per Mohamed VI és prou hàbil com per aconseguir amb mentides que, en comptes de que a milers de joves se'ls passi pel cap assaltar el Palau Reial i acabar amb el règim, canalitzin la seva desesperació intentant tenir una vida a Europa i jugant-s'hi la vida. En comptes de quedar-se a canviar les coses, que marxin. Millor, així el sistema té menys problemes. No fos cas.

L'habitatge és un dret bàsic? Sí. Hi ha màfies que trafiquen amb pisos i edificis? I tant! De molts tipus. Fons voltors que especulen amb un desvergonyiment total i absolut i grups que okupen propietats i després les relloguen a altres persones. Propietats de gent que, o les tenen com a segona residència, o les han heretat, o perquè els dóna la gana comprar-se un pis o una casa. I si les volen recuperar, o paguen a la màfia okupa o durant mesos poden tenir gent vivint a casa seva.

Però la protesta d'avui no anava de desnonaments. I ho demostren tres exemples. La diputada de la CUP al faristol del Congrés aquest matí parlant “del govern de dretes de Pere Aragonès”, un dels “desnonats” de BCN parlant de “la BRIMO d'Aragonès” i a la mateixa hora la protesta davant de la seu d'Esquerra i no davant del jutjat que ha donat l'ordre de desnonar. Sí, perquè les ordres de desnonament les emeten els jutjats. Si la cosa anava de desobeir, aquell era el lloc. I no. I de propina els Comuns, que volen erosionar Esquerra per haver pactat amb Junts i s'han afegit a la festa, quan resulta que governen a BCN i a l'Estat. I potser, tal vegada, podrien haver fer alguna cosa per evitar-los.

I “les segadores”, un tipus de còctel perfecte per barrejar dàtils amb rodes de tractor o símbols pretesament sagrats i intocables i pretesa modernitat inclusiva. Pura ideologia d'uns i altres. Amb el final clàssic de tots els debats de finals del primer quart del segle XXI consistent en que els dos bàndols acaben fotent-se pel cap la paraula feixista.

Una manera de marcar territori polític i de generar una situació de tensió en benefici propi. Que em sembla fantàstic. Res a dir. Però la misèria provocada per un sàtrapa, els desnonaments fruit de les desigualtats socials o el masclisme existent a la societat i que tants assassinats de dones provoca són temes massa importants com perquè uns i altres no els usin per desgastar l'enemic polític en benefici propi i amb aquesta alegria, ¿no creu?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat