Quan ho he llegit he hagut de pessigar-me diverses parts toves. Diverses vegades. I després tornar-ho a llegir, no fos cas que servidor de vostè estigués pitjor del que es pensa i no ho hagués entès. A continuació he hagut de dedicar una llarga estona a assimilar-ho. I finalment m'he fet unes quantes preguntes sobre la condició humana i si tot plegat és una prova definitiva abans de l'arribada del gran meteorit que convertirà el planeta sencer en sorra de platja còsmica. M'explico.

Resulta que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que els ciutadans (i les ciutadanes) ens gravem cantant la cançó “We are Family”, que als anys 70 del segle passat van fer famosa les Sister Sledge. I diu que la convertim en l'himne de la lluita contra la COVID-19. Y no, no és cap broma. Li ho prometo. L'excusa és que d'aquesta manera “ens unirem com una família” de manera solidària “davant un problema global”. Em punxen i no em troben la R.

Bé, jo ara el que faré serà respirar fons i deixar un petit espai en blanc que serà com una mena de minut de silenci virtual a veure si aconsegueixo recuperar-me de la magnitud de la cosa.                                   Llest. I ara expiro. L'aire, no em refereixo a expirar entès com l'acte de finar o traspassar. Al menys de moment. Bé, doncs un cop fet aquest exercici, ara ja puc afrontar la realitat. Tot i que cada cop és més complicat.

Li deia unes línies més amunt que quan he assimilat que l’OMS ens estava demanant que gravéssim una cançoneta, he començat a fer-me preguntes. Les resumiré en dues: 1/ Però, a veure una cosa, aquesta gent no té res més a fotre? I 2/ (i sobretot) Cal que permanentment ens tractin com a canalla? Escoltin, que ja ens afaitem (o ens depilem, o les dues coses a la vegada). De veritat que amb el que ens està passant, l’OMS ha d'anar pel món dient que gravem cançonetes per unir el món? Però això què és, la classe dels dofins amb el lliri a la mà? Què serà el següent, fer flashmobs a la porta de les UCI? Lipdubs amb elefants roses i majorets en multitudinàries proves PCR? Baixades de la corba en piscines de boles (que no en boles)?

Milers de persones morint, una crisi econòmica brutal, gent que ho està perdent tot inclòs el seu futur, un món nou que arriba a una gran velocitat i al qual no tothom hi podrà pujar, els efectes que tindrà en la societat sentir-nos vulnerables, dues generacions aprenent a tota hòstia que cal aprendre a saber renunciar a coses... i el que ni ens imaginem... i l’OMS ens diu que gravem una cançoneta. Perquè d'aquesta manera ens unirem tots agafadets de les mans en harmonia i germanor. A veure, que això ens ho recomani en Paolo Coelho ho trobo fins i tot normal, però l’OMS?

Per què aquesta tendència dels que ens administren a pensar que ens falta una bullida? Per què creuen que necessitem sentir-nos permanentment al món dels Teletubbies? Si esclar, ara vostè té raó en això que diu, que potser és que ens ho mereixem. Sí, potser és que en comptes de fotre un cop de puny sobre la taula en el fons ens encanta que ens passin la maneta pel llom. Segurament una de les trampes és fer-nos creure que quan prefereixes actuar com un menor d'edat mental ets més feliç i tens menys problemes. La joia i la gatzara de l'ignorant. O com deia el dictador Franco: “Haga como yo y no se meta en política”, però adaptat a “vostè no pateixi i vagi cantant, que nosaltres ens ocuparem de tot”.

No sé perquè, però ja m'imaginava jo que la culpa era nostra. De vostè i d'un servidor de vostè...