Sap allò del tema aquell que es parla als bars? Vaja, allò que realment interessa a la gent... Doncs avui i demà serà l'entrevista que li van fer a Gerard Piqué al programa “La Resistencia” que s'emet per Movistar+. Però no, aquesta peça que està llegint no va del que hi va dir el jugador del Barça sinó de com vostè i jo hem sabut què hi va dir.
La possibilitat que vostè i jo veiéssim l'entrevista és molt baixa perquè va tenir 82 mil espectadors, un 0.9% de l'audiència d'un ja divendres a les 00.05 de la matinada. Però si vostè i jo som dels que més o menys seguim l'actualitat, sabem la majoria del que hi va dir i fins i tot hem vist les imatges on ho deia. Què ha passat aquí? Màgia? No, és que som al final del primer quart del segle XXI i les coses ja no són com eren fa 10 anys. La gent ja no mira la TV i ara els continguts televisius ens arriben a través d'altres canals d'informació. O sigui, es continua fent TV però el contingut no arriba a la massa a través de l'emissió tradicional.
No fa pas tant, si el programa que ens ocupa hagués volgut entrevistar Gerard Piqué hauria trucat al departament de premsa del Barça i ells ho haurien gestionat. Més recentment, el programa hauria anat a un entrenament del Barça i ho hauria negociat directament amb el jugador. Ara potser hauria d'haver-se fet tractant amb advocats i assessors. El cas és que a finals del primer quart de segle XXI ha estat el propi jugador qui, a través de les xarxes, s'ha convidat al programa.
I ara vostè em dirà: segur que això estava pactat i han fet el paperot per crear una expectativa. Doncs és probable. Són estratègies. Però el que és evident és que ni al jugador ni al programa els cal una promoció prèvia a la cadena on es passarà l'entrevista, ni pagar cap anunci en cap mitjà. És més efectiu fer-ho ells directament. D'una banda tenim el programa de TV d'una plataforma de pagament que a twitter té 297 mil seguidors, tres cops més que espectadors ha tingut el dia que ho ha petat en l'emissió tradicional. De l'altra tenim un futbolista del Barça que arrossega més de 19 milions de seguidor a twitter. El que hi digui Piqué arriba directament a dos cops i mig tota la població de Catalunya i indirectament a una xifra de persones impossible de calcular.
És que per no necessitar, no necessitarien ni una cadena de TV. En obert o de pagament. Fixi's, el programa emès a les 12 de la nit d'un dijous va ser vist per 82 mil persones i resulta que 20 hores més tard a youtube ja l'ha vist més d'un milió i mig de persones. O sigui, en menys d'un dia una sola xarxa ja ha multiplicat per 20 l'audiència obtinguda de forma convencional. I després cal afegir qui l'ha vist a través d'altres canals i, atenció, qui ha vist diversos fragments emesos per altres cadenes de TV als seus programes informatius i d'entreteniment, que aquesta una reflexió a afegir.
En un moment d'un gran nacionalisme als grups de comunicació, quan les cadenes, les emissores i els mitjans escrits només parlen dels productes del grup al que pertanyen i dels productes que elaboren les seves empreses, resulta que avui tothom ha reproduït un producte de la competència. Ei, i sense cap mania. Per què? Perquè si no ho feies t’automarginaves de la noticia que es comentava als bars molt abans que els mitjans de comunicació la convertissin en noticia.
Coses del primer quart del segle XXI. Ah, i Piqué encantat perquè mai unes declaracions seves havien tingut tant de ressò just quan ell volia que en tinguessin.
