Sis de la tarda del dia d'avui, però podrien ser les sis de la tarda de molts altres dies. En Pep Florolos es mira al mirall del lavabo de casa seva. Acaba de passar-se aigua per la cara a veure si aclareix les idees. Fa gest de molt esgotat i pensa: “Hòstia, si només és dilluns”. Des de les 12 del migdia ha seguit què passava al Parlament i està intentant processar tota la informació, els gestos i les declaracions. En Pep mou el cap diverses vegades d'esquerra a dreta. És un moviment lleuger, però de seguida se n’adona que s'està dient a si mateix que no entén res. Un cop més. I comença a parlar-se en veu alta...

- No home, no. És que no podem admetre que la Junta Electoral Central (JEC) decideixi qui és diputat i qui no. I molt menys qui ha de ser el nostre President. Qui s'han pensat que són aquesta gent?

- Ja, però desobeir i després acabar obeint no serveix per a res. Al contrari. Si no fas el que ells et diuen i ho acabes fent, et guanyes una condemna a canvi de res. Cal ser pràctics.

- Però no podem acceptar que un òrgan administratiu inhabiliti un president només per una pancarta. No és proporcional i és una intromissió intolerable en el funcionament del Parlament i en la presidència de la Generalitat.

- El que no podem fer és posar en risc les institucions. Va, imagina que ens entestem en que el President continuï sent diputat... No veus que ens impugnaran totes les votacions en les que participi. El Parlament quedaria bloquejat i no podríem tirar res endavant.

- Vaja, com ara, que qualsevol llei que aprovem acaba al Constitucional. Has comptat quantes ens n'han tombat?

- Sí, però ara podem aprovar els pressupostos, que són molt necessaris pel país i serviran per revertir les retallades.

- Sí esclar, la torna aquesta d'Esquerra per poder fer un altre Tripartit...

- No és cap torna. És eixamplar la base, tenir més gruix al nostre cantó i disposar d'uns pressupostos més socials. Bé, i disposar d'uns pressupostos en general, que anem prorrogant quasi els d'en Ramon Trias Fargas...

- Tot el que jo vulgui, però els diputats ho són perquè els tria el poble, no una Junta Electoral. I les institucions les posa en risc la JEC. I les institucions les hem de defensar nosaltres impedint que el nostre President hagi de deixar el càrrec i l'escó de diputat per una decisió política intolerable.

- Però és que pot continuar sent President. Si fins i tot ho ha manifestat Pedro Sánchez dient que es reunirà amb ell. El que deixarà de ser és diputat. Només això...

- Acceptar-ho seria acceptar la repressió de l'Estat.

- Necessitem uns pressupostos que acabin amb les retallades i si el President els vota, adéu pressupostos i bloquegem el Parlament. I posem en risc al President de la Cambra i a la Mesa.

- La dignitat del país està per sobre dels pressupostos.

- Això és un simbolisme màgic que no serveix per a res.

- Doncs mira que el teu pragmatisme de pa sucat amb oli... Què et creus que aconseguiràs negociar a Madrit (concepte)? Un nou Estatutet que el Constitucional controlat per la dreta es petarà en cinc minuts?

- Sí, sí, No Surrender, oi? I anant per aqest camí ja veus on hem arribat...

- Doncs amb la mà estesa ja veus també on som...

- Mira Pep, no em facis parlar que...

- Doncs mira tu, Pep, tampoc no em facis parlar que...

En Pep s'ha alterat. Ho veu amb la cara congestionada que li retorna la imatge del mirall. En Pep s'ha emprenyat. Amb si mateix. Molt. Es mira fixament. Indignat pel que s'ha dit.

- Ah, sí? Doncs aquí et quedes, xato!

En Pep marxa del lavabo fotent un sonor cop de porta. Molt fort. Tant, que el mirall trontolla i acaba caient sobre la pica, trencant-se en mil bocins. El Pep, que ja era al passadís, sent el soroll. La Natàlia, la seva parella, li diu des del menjador:

- Amor, ja has tornat a trencar el mirall? Doncs ja pots agafar l'escombra i el recollidor. I després passa-hi l'aspirador perquè no quedi ni un sol vidre a terra, que els nens i jo hi anem descalços quan sortim de la dutxa. I no som faquirs. Ah, i sobretot recorda-li al de la botiga dels miralls que som clients Premium i que et faci el descompte!