Aquest migdia ha comparegut el Presidente Pedro Sánchez. Amb la cara de gravetat 4,5 sobre 5. Per dir-nos que la cosa està fatal i que si seguim així prendrà unes mesures que ja veuràs tu. I per fer una cosa que allargant-la moooolt en el temps pots despatxar-te-la en cinc minuts, ell n'ha necessitat 23. VINT-I-TRES!!!

Està estudiat que en una xerrada de 50 minuts de durada, als 10 minuts ja estàs pensant en la massa mare que faràs en breu i per quina farina optaràs, en on guardaràs tot el paper de WC que compraràs aquest cop o en quina muntanyeta de 500 metres intentaràs aparcar-hi aquest cap de setmana. Doncs bé, si en 50 minuts te’n vas del món als 10, faci els càlculs necessaris per trobar el minut exacte on avui el 99% dels oients d'en Pedro havíem marxat, inclòs ell. Perquè es notava que s'estava avorrint a si mateix.

A veure, se suposa que Sánchez compareixia per poder tenir titulars als informatius d'avui després que Casado ocupés els d'ahir. I sense tenir gaire a dir. Perfecte. Però, coi, al menys fer-ho breu, no? Curteta i al peu. Bon dia, li fots el blabla pertinent i als cinc minuts tothom cap a casa. No cal usar vint-i-tres minuts per no dir res. I amb un to que adormiria fins i tot l'aforament d'una discoteca de polígon industrial un diumenge a les 10 del matí.

Això sí, al menys han desaparegut aquelles frases de quan el confinament on cada dissabte a l'hora de dinar teníem “combats en una guerra que estem guanyant”, “l'enemic mortal a qui hem de vèncer” i “els que lluiten en primera línia”. Molt millor aquest aire paulocohelhista a base del “espiritu de equipo” y "la moral de victoria”.

I al vespre compareixença del govern. Durant la tarda les apostes eren sobre si la cosa aniria de toc de queda o no. A partir de les sis ja era que seria que sí. I al final s'ha confirmat, amb un retard d'una hora i deu minuts en relació a la convocatòria inicial. La mania d'anar sempre tard. De la mateixa manera que no entenc això de fer-nos perdre el temps al migdia amb frases buides, també m'és molt difícil entendre anunciar una roda de premsa a una hora i acabar-la fent quan et rota. Escoltin, per defecte tirin llarg sempre i llestos. Total, que primer hi haurà un estat d'alarma descentralitzat i després un toc de queda que en diran "restricció de la mobilitat nocturna". Que no ens faltin mai els eufemismes, oi?. I com que aquí no podem ser menys que allà, tampoc hem estat breus. Esclar, han de sortir consellers de tots els partits del govern a parlar del seu llibre. Però al menys aquí aceptem preguntes.

 

Però el meu dubte, que és un dubte i no una crítica, continua sent: toc de queda per fer què? Des de divendres passat, sense bars ni restaurants, a partir de les 11 de la nit ja no hi ha gent circulant pel carrer, a banda dels abnegats ciclistes que porten menjar a domicili. Per què? Perquè no hi ha on anar. I com que no té sentit sortir de casa per anar enlloc, la gent no surt de casa. Llavors què, el toc de queda és per evitar els centenars de “bot·tellons” (amb t geminada) que es fan al nostre país? Em sembla fantàstic, però escoltin una cosa... si jo que no en faig sé els llocs del meu poble (i dels d'uns quants pobles més) on n'hi ha cada cap de setmana (i en alguns llocs també entre setmana), i sé on compren el gel, els gots i les begudes, crec que pels responsables de seguretat no deu ser molt difícil saber-ho, no? I per evitar això no cal cap toc de queda. Van allà, multen tothom que hi és i llestos.

Toc de queda per evitar què? On s'encomana la gent de COVID a les dotze de la nit? I a les dues de la matinada? I a les cinc? Doncs pel que diuen ara els que en saben és a casa seva i amb familiars i amics que no formen part del seu cercle habitual. I també a les escoles. I això passa a les tres de la tarda o a les 11 del matí. Amb i sense toc de queda.

El problema és que durant les hores sense toc de queda seguirem sent una societat egoista i inconscient que ens passa com amb els accidents de trànsit, pensem que sempre els tindran els altres. I la vida no funciona així. Amb o sense toc. De queda.