Passen els anys i el discurs espanyol sobre Catalunya és allà mateix. O més lluny. Els mateixos tòpics, les mateixes frases buides, la mateixa intenció, els mateixos arguments tronats. Dels senyors i senyores del PP, sí, però sobretot dels senyors i senyores barons del PSOE, a qui se'ls suposaria un cert interès per sortir del segle XX. Passen Chaves i Griñán a Andalusia o Pepito Bono a Castella la Manxa i els que els han substituït, digui'n Susana Díaz, digui'n Emiliano García-Page, són els seus clons. Però amb un agreujant terrible: han passat 20 anys!!!

No deixa de tenir gràcia que els presidents autonòmics dediquin (sempre) una part del discurset de Cap d'Any a parlar de nosaltres. I el pitjor és que ho fan traient a passejar l'espantall de Catalunya com una tradició que només es pot llegir en clau interna i de cara a mantenir una posició electoral que els provoca rèdits. Darrere no hi ha cap proposta, cap idea.

Susana Díaz va parlar abans-d'ahir de la unitat d'Espanya: “Tenim la força i hem de tenir la voluntat d'enfortir la unitat i l'harmonia entre tots” perquè la unitat d'Espanya és compatible amb “la diversitat” perquè “Espanya té futur”. Doncs escolti, em sembla fantàstic. Qui ho ha dit que Espanya no té futur? En té molt. I els catalans desitgem que en tingui encara més, naturalment. Encara que sigui perquè una part molt important dels catalans tenen els seus orígens a Espanya. I, com que ho desitgem sincerament, no volem que continuïn carregant amb la rèmora d'una terra tan insolidària, egoista, corrupta, que adoctrina els nens, que persegueix la gent que no parla català i on la gent que no pensa com diu la premsa comprada viu com vivien els jueus a l'Alemanya dels anys trenta.

I després va venir el greuge, el “Catalunya ens roba”: “L'experiència històrica ens ha demostrat, amb escreix, que quan al nostre país hi ha desigualtat, als andalusos sempre ens toca la pitjor part”. I va rematar-ho amb allò tan gastat que “Andalusia no vol ser més que ningú, però tampoc acceptarà ser menys”. Escolti senyora, encara estem així? Ser menys que qui i per què? Fa 35 anys que el PSOE governa Andalusia. Potser començaria a ser moment d'explicar-nos què han fet els successius governs socialistes amb els milers de milions que s’hi han abocat. Perquè potser resulta que qui no ha estat capaç que Andalusia “sigui menys” (insisteixo, menys que qui?) no som els catalans sinó la gestió dels diferents governs autonòmics.

García-Page, mentrestant, al seu discurset va calcar l'argument que els catalans volem “ser territorialment més que altres” i va treure a passejar allò que volem “rapinyar o tenir més que la resta en moments en què es necessita més solidaritat”. “Rapinyar” és demanar, pel que fa al finançament, el mateix que la Comunidad de Madrid, les Balears i el País Valencià? “Voler tenir més” és demanar que es compleixen les inversions compromeses. Ei, no les que calen sinó les que estan signades. ¿Voler “ser territorialment més” és queixar-se perquè hi ha paràgrafs sencers de l'Estatut andalús, per exemple, que estan copiats literalment de l'Estatut català i allà van passar i aquí el TC les va declarar inconstitucionals?

Voler ser “territorialment més que altres” és la denúncia que el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla i redactor de l'Estatut andalús, Javier Pérez Royo, va fer divendres a La Vanguardia? És això? És la vulneració totalment arbitrària que el Tribunal Constitucional, amb l'inestimable ajut del PP, va fer del pacte entre el Parlament espanyol i el català, ratificat pel poble de Catalunya en un referèndum? Llegeixi, llegeixi:

Passen els anys. Seguim menjant raïm el dia 31 esperant un nou any. I no som allà mateix sinó més enrere. Qualsevol dia se'ns apareix Lina Morgan desitjant-nos Feliz 1975. 

Ah, per cert, si vol veure sencer el discurs d'Emiliano García-Page, aquí el té. La part referida a Catalunya és a partir del 3.28:

I si vol veure el discurs de Susana Díaz des de Doñana, aquí el té també. El tema català apareix a partir del 9.00 i amb un gran primer pla d'ella:

I ara ja podem afrontar el dia 2 de gener amb més alegria i joia desenfrenada...