Més enllà de la política, el cas Quim Torra i Twitter demostra que la nostra biografia, el nostre pensament, les coses per les quals se'ns valorarà, el que diran de nosaltres, el nostre epitafi “intel·lectual” és el que aparegui al nostre compte de Twitter. Una piulada, vuit o 23. Piulades encara existents o esborrades per nosaltres i prèviament capturades per algú. Aquesta serà la matèria primera a través de la qual serem jutjats.

Podem haver dit barbaritats o genialitats en un llibre, en una conferència, en una taula rodona o en una entrevista a la ràdio o a la TV, però els nostres fets no seran aquests, sinó els que digui Twitter. O Facebook. O qualsevol altra aplicació que estigui a l'abast d'una senzilla recerca feta des del sofà de casa. El que la gent dirà de nosaltres és el que surti de repassar la nostra TL. Perquè és tan senzill que només cal posar una paraula clau i veure que hi surt.

Estic disculpant Quim Torra? No. Estic donant la raó a Quim Torra? No. I li diré més, pensava que en la sessió d'investidura de dissabte, el candidat (i aquest dilluns president del país) dedicaria una part important de la seva intervenció a parlar de les famoses piulades. Sobretot per què digui el que digui, opini el que opini, argumenti el que argumenti, a partir d'ara sempre seran usades en contra seva. Per tant, com que no hi ha millor defensa que un bon atac, hauria estat interessant assumir-les, explicar-les, argumentar-les i de manera desacomplexada demanar disculpes per les més desafortunades.   

La part digital d'aquest cas em planteja unes quantes preguntes: la teva TL de Twitter és com ets realment tu o a la teva TL de Twitter pots crear-te un personatge digital políticament correcte? Si has dit un munt de barbaritats al teu compte de Twitter i les esborres abans que algú les capturi, i aquestes piulades desapareixen per sempre més, resulta que públicament ja no ets com aquelles piulades diuen de tu que ets. Per tant, ets un impostor i no ho sap ningú. Quin dels dos personatges ets realment, el que el teu compte diu de tu abans d'haver esborrat les piulades o el de després?

I, què passa amb la gent que crea comptes anònims per dedicar-se a fer el trol? Què passa amb qui crea perfils falsos des dels quals diu barbaritats, amenaça o insulta? Què passa amb la gent que ha dit bestieses fa 10 o 15 anys, abans de la democratització de la proteïna digital? Com que no són a Google, no existeixen. I no existiran si no és que algú es pren la molèstia d'anar a buscar-ho en algun lloc, si és que encara existeix aquest lloc, ho introdueix al sistema digital i ho difon. Però s'hauran dit. Però a qui les ha dit no li seran tingudes en compte perquè no estan localitzables a un clic de distància.

I ara que parlem tant de notícies falses i Facebook anuncia que crearà un centre per detectar-les i fer-les desaparèixer de la xarxa, què passarà amb les noticies negatives sobre la companyia? Són informació o fake news? Existiran o hi haurà la temptació de fer-les desaparèixer? Facebook eliminarà les crítiques que se li facin? Eliminarà les possibles queixes dels seus treballadors? Eliminarà tot el que es relacioni amb la possible pèrdua de valor de les seves accions? Eliminarà noticies relacionades amb problemes de seguretat o de venda de dades?

Puc confiar en qui s’atorga la potestat de decidir què és veritat i què no ho és?

Davant nostre existeixen infinits mons que som incapaços de veure per falta de temps. I al final només veiem els que ens són pròxims o els que algú ens assenyala. Això vol dir que la nostra realitat és totalment certa?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
iu forn ple investidura laura gómez
INVESTIDURA L'Iu-tuber a la investidura de Quim Torra Iu Forn / Roberto Lázaro