S'hi ha fixat? Ja no existeixen sectes. Bé, o si més no existeixen les habituals de tota la vida, les oficials. Les altres, les apocalíptiques, les de la fi del món, les més tronades, han desaparegut.

¿Això vol dir que la gent susceptible d'acabar en una secta estranya ha desaparegut? No. Cada cop n'hi ha més. Això vol dir que ha millorat la salut mental de la gent? No. Cada cop estem pitjor. Llavors, ¿on carai paren els desubicats, els que necessiten sentir-se part d'alguna cosa diferent que els faci sentir-se algú, els marginats i els que s’automarginen, els incompresos professionals, els que creuen que la societat va contra ells, els antisocials, els perdedors militants i la resta de fauna que són carn d'acabar en una secta? Doncs ara aboquen la seva “diferència” en les “causes justes”. I com el món està com està, n'hi ha unes quantes.

Ara en comptes de trucar a la porta d'una secta, s’abracen causes d'aquelles que si tens una miqueta de neurona és molt difícil estar-hi en contra. Causes que defensar-les et fan sentir més bona persona, encara que els efectes de la teva bona voluntat siguin un despropòsit. I, sí, l'exemple que posaré és el de certs animalistes. N'hi ha més de causes, però em quedo amb aquesta que està d'actualitat. Com pots no estar a favor dels animals? Com pots no estar a favor de que no els maltractin? Com pots no manifestar el teu rebuig rotund, total i absolut a algunes pràctiques habituals quan encara vivíem als arbres però avui en dia inadmissibles?

Ara bé, una cosa és defensar que no se'ls facin putades als animals i l'altra és convertir-te en un sectari integrista dedicat a fer i a dir barbaritats pròpies d'algú que no gira rodó. D'algú que s'ha cregut que arriba la fi del món i només es salvaran els purs.

Perquè, a veure, és possible estar en contra dels correbous i d'algunes pràctiques que es duen a terme en alguns escorxadors i, a la vegada, estar en contra de les actuacions d'aquests grups d’unineuronals que van per les granges escampant una tristor i una indigència intel·lectual que fins i tot em posa els pèls de punta a mi.  

Però, ¿com és possible que algú que diu defensar la vida dels animals, amb l'excusa “d'alliberar-los” els que faci és matar-los? És que això és d'anar tocant el tambor amb un embut al cap. Els conills “alliberats” abans d'ahir a la granja de Gurb (Osona) 1/ no saben viure en llibertat, per tant fora de la gàbia van durar entre 5 minuts i 300 segons, 2/ alguns exemplars eren mares, amb la qual cosa els que volien salvar animalons han deixat un munt de cries amb més probabilitats de deixar de ser-ho que de sobreviure i 3/ amb tant de moviment, els que van quedar a les gàbies van partir un estrès que ja veurem com acaben. Per no parlar dels diners que perdrà un petit productor del territori.

Escolti, hi ha mil maneres de denunciar les crueltats que es perpetren contra els animals i sense acabar sent cruel amb als animals. I hi ha mil llocs on fer-ho abans que anar a matar conills a la granja d'un pobre senyor.

De bons propòsits el món n'és ple, però quan un elefant que creu que arriba la fi del món entra en una botiga de ceràmica amb passadissos de 50 centímetres, el més probable és que no hagi prou escombres per recollir la trencadissa.