En desconec el percentatge exacte, però així a ull, per a una part de l'independentisme en Santi Vila és un traïdor. I algunes expressions molt més fortes. I com considera ho és, no mereix que la Caixa de Solidaritat pagui les seves fiances, tampoc les relatives al cas Sixena. Fem memòria sobre què va passar?

Any 2015. El jutjat de primera instància d'Osca anul·la la compra de 44 obres d'art que eren al monestir de Sixena i que havien estat adquirides per la Generalitat de Catalunya i pel Museu Nacional d'Art de Catalunya entre els anys 1983 i 1994. L’11 de juny del 2015, el mateix jutjat ordena l'execució de la sentència. La resposta de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, al front de la qual llavors hi havia Vila, va ser recórrer-la amb l'argument de la unitat de la col·lecció.

Després el cas ha acabat en un incomprensible judici per desobediència i prevaricació contra Vila i contra el seu successor al càrrec, el conseller Lluís Puig, actualment a l'exili. Però mentre arriba, el jutjat número 3 d'Osca, va decidir primer imposar i posteriorment mantenir unes fiances de 216 mil euros i de 88 mil, respectivament. La Caixa de Solidaritat va decidir pagar la part de Puig, però va demanar un termini per estudiar si pagava o no la de Vila. Pressions d'alguna de les parts implicades han fet que, finalment, la decisió fos que no, que no se li paga la fiança. I crec que és un error.

Santi Vila, era el conseller de Cultura quan va esclatar el Cas Sixena. I el que va fer va ser defensar els interessos del govern de la Generalitat al qual ell pertanyia. Però no només de l'actual, sinó dels governs on van exercir el mateix càrrec que ell els consellers Joan Rigol, Joaquim Ferrer i Joan Guitart, i que van ser els que van executar la compra de les obres ara motiu de litigi.

Pots estar més o menys d'acord amb l'actuació de Vila durant el Procés, però el Cas Sixena és un altre negociat que no hi té res a veure. I li diré més, un negociat que va més enllà de la Caixa de Solidaritat. Som davant d'un “cas d'Estat” on el conseller de cultura, fos qui fos, havia de defensar els interessos del país, perquè l'obligava a fer-ho el càrrec que ocupava. I complir la seva obligació és el que li ha comportat la situació en la qual es troba. Per tant, no hauria de ser la Caixa de Solidaritat qui diposités la fiança, sinó la Generalitat com a institució que va ser defensada per un dels seus membres i en nom del bé comú.

Que Vila té mala premsa i pagar-li la fiança de Sixena pot generar dures crítiques? Segur. Però si ens creiem les institucions, ens les hem de creure sempre. Sobretot quan es defensen, encara que qui ho faci després mantingui actuacions censurables a ulls d'alguns dels defensats.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat