Em truca en Sergi Alcàzar, fotoperiodista i company de ELNACIONAL. Li va tocar cobrir el sopar del Mobile d'ahir al MNAC de la muntanya de Montjuïc de BCN i m'explica el que sempre passa quan hi ha un acte amb patums, que et maregen durant hores per a no res. A veure si serà per això que molts hem deixat d'anar a fer cròniques en aquesta mena de situacions, que crec això és el què realment volen, que no hi anem. Ahir van convocar-los “abans de dos quarts de set” i les “autoritats” van començar a arribar a partir de les vuit. Tota aquella estona, naturalment, se la van passar drets i a la serena. Ni una trista cadira per deixar les coses i cap possibilitat ni de poder anar a un WC.

Però abans de tot això, primer cal arribar a lloc. Com que cada cop hi ha un criteri diferent, mai saps fins on et deixaran arribar amb la moto, que sempre és la millor opció de transport. I si hi ha sort, depenent de com li caus al policia de torn, podràs deixar-la a menys de mitja hora caminant i des d'allà carregar l'equip. Si hi vas en cotxe et pot passar com a una fotògrafa embarassada de set mesos, que va poder aparcar-lo al Teatre Lliure, però després van obligar-la a fer tota la volta per la recta de l'estadi. Encerclats en negre té l'origen i el destí. En blau el recorregut que van fer a peu les tres, la fotògrafa, la criatura que naixerà d'aquí un mes i mig i la càmera fotogràfica amb l'equip corresponent.

Camí

Després del passeig i la plantada, dues hores després de tot, arriba el Rei. Tu ets a uns 40 metres, amb la qual cosa no és gaire senzill fer fotos o plans per alguna TV amb un mínim de qualitat. Però és que sa majestat altesa no arriba sol sinó amb un exèrcit de membres de seguretat, els seus fotògrafs i els fotògrafs de l'organització. Conclusió: ets a la quinta forca i et passen per davant desenes de persones tapant-te el tir. De càmera. I al final només pots fer la foto de família, que és la mateixa que pot fer tothom i que la Casa Reial i l'organització segur que la té de més a prop i amb més qualitat.

Ràpid, ràpid, tothom cap a dins. I als fotoperiodistes els situen en una tarima a uns 50 metres de la llarga taula del sopar i disposats de tal manera que només veus als dos primers perquè els altres els tens en fila darrere seu. Al moment dels discursos, el faristol és a uns cents metres de tu, o sigui que més que un teleobjectiu necessites un telescopi. El Rei acaba el discurs i quan la gent encara l'aplaudeix, tothom fora i prohibit fer més fotos, si no vols ser tractat de males maneres i a crits.

Molt bé, ja tens les fotos. Per dir-les d'alguna manera. Ara has d'enviar-les al teu mitjà perquè les publiquin. Com que no hi ha cap sala de premsa, has de fer la tria, el revelat i l'edició tirat pel terra pel mig del cambrers que passen amb safates de menjar. I en 15 minuts, un temps que no és suficient ni per guardar els equips a la bossa, ja t'han fet fora de l'edifici. Au, a treballar al putu carrer. El mes de febrer i de nit. I mentre, continues sense tenir la possibilitat ni d'anar al WC.

I mentre en Sergi m'explicava això, llegia que dos mitjans de comunicació que depenen del Kremlin han quedats prohibits a Europa perquè difonen notícies falses i propaganda. Segurament que ho fan, però, ¿qui decideix què és veritat i mentida i qui decideix que és propaganda i què és informació? I amb quin criteri? I li diré més: qui és ningú per triar-me el que puc o no puc veure, per molt mentida que sigui?

Si ens fan anar als llocs per informar de fets que no podem ni veure perquè ens impedeixen l'accés, que coi hi anem a fer? Quina informació estem donant, la real o la que ens deixen veure uns breus instants i a través del forat d'un pany? I aquest moment que ens permeten observar, no és una mentida entesa com una part de la realitat que tu no has pogut elegir? No és fer propaganda del que et volen mostrar i exclusivament d'aquell moment? I que només hi hagi unes imatges oficials no és una forma de censura? ¿Qualsevol dels mitjans que van intentar informar ahir del sopar oficial del Mobile no van acabar fent, indirectament, propaganda informativa d'un esdeveniment on no va ser possible cap altra visió ni versió fora de l'oficial?