La justícia política espanyola és la riota als mitjans jurídics europeus. Les rebregades han estat permanents i a Bèlgica, la Gran Bretanya i Alemanya encara ara s'han d'aguantar el riure quan recorden, per exemple, el nivell tècnic de les interlocutòries presentades repetidament pel jutge Llarena relatives a les sol·licituds d'extradició. Naturalment a ella (a la justícia política) i a ell (a Llarena) això se'ls en refot. Perquè saben que no els perilla ni el sou, ni el lloc de treball, ni la pensió.

Si tots aquests que afirmen estimar tant Espanya -i que se l'estimen tant que expulsen els altres del possible amor que poguessin intentar sentir- defensessin realment la pàtria en comptes dels seus interessos personals i els de la seva nissaga, haurien d'estar molt preocupats. Ser la mofa i la befa en una qüestió com aquesta no els hauria de ser gens agradable. Però a aquests això no només se'ls en refot -també- sinó que els llepa un peu i les ungles de l'altre. Mida musclo de roca.

Han usat la justícia, no ja com a tercera cambra, sinó per acabar amb els drets polítics i civils de dos milions i mig de catalans i per empresonar a qui calgués i al preu que fos per no permetre'ls defensar i expressar les seves idees polítiques. I el més greu és que no passarà res. Perquè l'àrbitre que puja a rematar els córners mai es treu targeta vermella a si mateix.

Les últimes hores hem tingut dos nous exemples d'aquesta manera de fer tan descarada que fins i tot rep clatellots de de dins mateix de la institució judicial: el cas de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estat d'alarma.

Sobre l'arxiu per part de l'Audiència de BCN de la causa contra l’ACM, la hòstia s'ha sentit fins a Plutó. Concretament ja als afores. Després que el jutge d'instrucció del 16 i una fiscal hagin dedicat quatre anys de la seva vida i els diners de tots nosaltres a investigar un presumpte cas de malversació i frau per finançament il·legal del procés -amb registres inclosos-, l'Audiència els diu que la tramitació duta a terme va provocar la indefensió dels nou investigats i la vulneració del seu dret a la intimitat. Del jutge diu que tot i la resolució de la pròpia Audiència demanant que aixequés el secret de sumari i lliurar el material als investigats, ell el va prorrogar; que no va fer “un control efectiu de la investigació que duia a terme la policia” i que els registres ordenats “no contenien una descripció dels indicis racionals”. Sobre la fiscal afirma que “va infringir principis essencials expressament recollits a l'estatut del ministeri fiscal” com per exemple demanar dades a Hisenda “sense justificar la necessitat d'obtenir-les”.

El despropòsit sideral l'explica perfectament un informe del Cos Nacional de Policia (CNP), al qual li va donar veracitat la fiscal, i segons el qual l’ACM va pagar 5 mil euros per començar a organitzar un hipotètic exèrcit català. Doncs bé, eren per formar la policia local de Lleida. SEN-SA-CI-O-NAL!!!

I del TC i l'estat d'alarma, millor que parli Cándido Conde-Pumpido, un dels jutges que forma part del ple i que ha emès un vot particular sobre la sentència. Segons ell és antijurídica, arbitrària, instrumental, amb motivacions polítiques i desarma l'Estat per atendre les reclamacions de VOX. Per ser dissabte i fer aquesta calor, no està malament.

El problema és que, un cop més, som en allò d'en Plà: “I tot això, qui ho paga?”. I la resposta és que ells segur que no i que la barra lliure continua oberta.