Com saber si l'acte al que assisteixes està organitzat aquí o a Madrit? (concepte). Perquè als organitzats allà hi ha Florentino Pérez i hi ha militars.

Doncs bé, avui al Palau de Congressos situat a la part alta de la Diagonal de BCN hi ha hagut un acte organitzat allà i que en alguns moments semblava un petit congrés del PP. Però realment era una “Jornada sobre infraestructures. Conectados al futuro”. A la premsa se'ns ha convocat més d'una hora abans de començar la cosa perquè el control de seguretat, controlat per Moncloa, era molt estricte. Amb revisió a fons de les bosses i motxilles. Avui la protesta de rigor era a càrrec dels estibadors, a qui els Mossos han mantingut a l'altra vorera de l'avinguda perquè cridessin i llancessin els seus petards, que dins no se sentien.

Un cop passat el control de seguretat, a la premsa ens posaven un adhesiu amb una U. A mi me l'han posat cap per avall i semblava una N. A les 9.40 ha arribat Florentino Pérez. S'ha tret l'abric i l'ha donat a un paio com un armari que anava darrere seu. El senyor ACS ha creuat una porta i ha accedit a una zona restringida on posava “sala d'exposicions”. El senyor armari i l'abric han anat cap a la zona d'identificacions dels convidats i ha tornat sense l'abric.

Després li parlaré d'aquesta sala perquè ara toca el moment “què està passant aquí?”. Resulta que, mentre a la planta baixa hi passava tot això, a la planta menys 1 hi celebraven la convenció d'una empresa xinesa de telefonia mòbil, Hisense. I els assistents no entenien aquell moviment. El problema ha vingut quan, venint dels jardins de l'hotel Joan Carles I, han coincidit en el camí que havia de fer Rajoy i s'han trobat un munt de càmeres, fotògrafs i periodistes que tapaven la seva porta. Han hagut de passar per la porta just del costat i això els ha destarotat molt. 

Abans li deia que en alguns moments allò semblava un petit congrés del PP perquè hi havia alguns diputats, uns quants exdiputats i força regidors. Però també hi havia alguns empresaris. Un de relacionat amb el món ferroviari se m'ha adreçat i m'ha explicat, així com per resumir, que “amb això del corredor mediterrani us estan enganyant molt, més del que us penseu”, que els empresaris valencians estan molt emprenyats amb el tema i que “allà el PP ha fet un Froilán” (vaja, que s'ha disparat un tret al peu) i que “aquí tampoc estem fent les coses tan bé com ens creiem”.

Un cop a l'auditori, els periodistes estàvem situats cap al final de la sala. Darrere nostre, una gran cortina negra tapava el que seria una cinquena part de l'aforament. A les butaques no hi havia endolls i a la sala no hi havia wifi, una qüestió a destacar en un acte anomenat “Jornada sobre infraestructures. Conectados al futuro”. Sobretot tenint en compte que avui en dia els periodistes treballem amb uns aparells anomenats ordinadors, mòbils i tauletes, que gasten unes coses que en diuen bateria. I que enviem coses a uns invents anomenats Twitter i Facebook i fem directes als nostres mitjans amb text, fotos i vídeos.

A les 10.38 ha entrat a la sala Mariano Rajoy, acompanyat d'en Xavier García Albiol. Abans, la música d'ambient de la sala era una cosa semblant a "Carros de foc" passada pel més pesat dels germans de Mecano quan es creia que era compositor.

Han tancat els llums i ens han passat un vídeo publicitari sobre les grans infraestructures que hi ha a Espanya i on s'han escoltat frases com “somos el segundo país del mundo con la mayor red de alta velocidad”, “con un fuerte impulso al corredor mediterráneo”, “una apuesta decidida por Rodalies” i “infraestructuras de calidad para todos”.

A 3/4 d’onze ha aparegut a l'escenari Mariano Rajoy i ens ha fet un retrat de la situació econòmica que ha patit Espanya els últims anys. Ha parlat de la prima de risc, que ja és el passat i de la millora del dèficit. Aquesta part l'ha rematat amb un: “Esto ha cambiado mucho y ha cambiado para bien".

Després ens ha dit que ara que hi ha diners ja es poden gastar en infraestructures i que això servirà per crear llocs de treball. Després d'assegurar que “les nostres infraestructures són de les millors d'Europa” ha tret el bombo de les promeses i han sortit premiats Rodalies, el tren llançadora de la T1 a Sants o el corredor mediterrani que estarà acabat a Catalunya la primavera del 2020. La grossa ha recaigut en els 4.200 milions d’inversió total fins al 2020. Té reintegrament el suport que l'Agència Europea del Medicament s'instal·li a BCN. Que ara mateix no sabria dir-li de quin tipus d'infraestructura es tracta. Però un pont no és, segur. 

A les 11.03 ha sortit la boleta del procés. “Dels que es volen desconnectar de la llei”, ha dit. “No vamos a soslayar la ley y el dialogo”, “No malbaratemos el futuro con aventuras e inestabilidad y busquemos puntos de acuerdo”, “Hay que aunar la diversidad de los pueblos de España” i “Es tiempo de reconstruir puentes y sellar grietas”, han estat algunes de les seves frases.

Ha acabat a les 11.09 i tothom ha sortit esperitat cap a la sala aquella on abans li comentava que havia entrat Florentino. Allà hi havia cafè (era bo) croissanets de xocolata (molt bons), uns trossos de full de poma (no els he tastat) i suc de taronja de pot (ni m'hi he acostat).

L'empresari ferroviari citat anteriorment m'ha vingut a dir “Rajoy anava bé fins que ha parlat del que avui no tocava”, referint-se a haver tret el procés. I mentre un servidor prenia un cafè amb llet al costat de 6 militars, inclòs un senyor de la Marina (desconec els seus càrrecs perquè no entenc d'estrelles i coses), he pogut saludar, d'entre altres a Jordi Cañas (Ciutadans), a Manuel Reyes, l’exalcalde pepero de Castelldefels, als exdiputats Rafa López i Rafael Luna, a Dolors Montserrat (mare), a Pere Macias, a Anna Balletbó, a Núria Marín (alcaldessa de l’Hospitalet), a Gerard Pissarello i a Janet Sanz (ajuntament de BCN), a Eduard Pujol (director de RAC1) i a uns quants regidors del PP de Badalona. Ah, i he vist la cúpula de Societat Civil Catalana.

Al final un senyor de seguretat m'ha dit que allà no hi podia haver premsa i amablement m'ha convidat a sortir. I aquest ha estat el motiu pel qual no he pogut tastar el full de poma. Quan he sortit del palau de Congressos, els estibadors ja no hi eren i era un dia de primavera amb un munt de ciutadans (i ciutadanes) ignorants que allà dins havien anunciat que ens ha tocat la grossa. I que ha caigut molt repartida. I que servirà per tapar forats. Molts.