Exercici de suposició. Imagini que vostè viu a Madrid (ciutat) i fa dies que va rebent informacions negatives sobre l'evolució de la COVID a Catalunya. Que si la situació empitjora dia a dia i està totalment descontrolada, que si no hi ha rastrejadors, que si s'han hagut de restringir moviments, que si ara mateix aquella és la regió amb les pitjors dades de Europa... Vostè què faria? Vindria a Catalunya si no fos estrictament necessari? Servidor de vostè no. Com va dir el poeta: “Pa qué, pa cagal·la?”.

Però no hi aniria per seguretat. Com en una situació anàloga no aniria a Montserrat, a Txernòbil, a Palau de Plegamans o a un concert de Bob Marley acabat de ressuscitar. O sigui, el problema no és el lloc sinó la circumstància. Vaja, que la qüestió no és Madrid sinó la situació existent allà en aquest moment.

Per tant, quan el president Quim Torra recomana no anar a Madrid si no és imprescindible, tal i com va fer ahir, ho entenc de la mateixa manera com quan en el seu moment ho va dir d'Igualada. “Escoltin, la situació aconsella no anar-hi. Si poden, no hi vagin”. I, oi que llavors, no va sortir cap autoritat igualadina fent-se l'ofesa? Va ser justament al contrari, amb l'alcalde Marc Castells encapçalant el corrent d'opinió que defensava no accedir al perímetre de seguretat. Per tant, on és ara el problema? No entenc la postura d'algunes autoritats de Madrid i del Gobierno Sánchez. Ei, des del punt de vista de salut, eh. Des del polític no només les entenc sinó que es veien a venir perquè ara qualsevol cosa els és bona per tapar la seva total i absoluta incompetència i irresponsabilitat i desviar el relat.

La presidenta Díaz Ayuso ha optat per barrejar-ho tot: “Yo no me alegro cuando a ellos les ha ido peor, como tampoco me alegro de la fuga masiva de empresas. Catalunya es España y Madrid va a estar a disposición de los catalanes siempre”. A veure, perdoni bona senyora, però què diu? Aquí, qui se n’ha alegrat de res? Recomanar evitar anar a Madrid és alegrar-se del que hi passa? Qui ha deixat d’estar a disposició de ningú? I sobre la “fuga massiva” d’empreses, que mai va ser massiva, si vol en parlem, però en tot cas és molt lleig barrejar xantatges amb pandèmies. Lleig i demostra una gran falta de respecte pels madrilenys.

Mentre, l'alcalde de la capital, Martínez-Almeida, a part de barrejar rodes de molí amb galetes remollides ha decidit avançar-nos la decisió del Tribunal Suprem sobre el President Torra, que es veu que ell ja la sap. Interessant. Si també sap els números de la loto, agrairíem la informació: “A mi me produce tristeza la deriva que tiene Catalunya desde hace muchos años y sobre todo la deriva de un presidente que lo que tendría que hacer antes de exigir a los demás determinados requisitos es cumplir él la ley. Lo que no puedes pretender es ser un presidente inhabilitado y condenado y, al mismo tiempo, decirles a los demás lo que tienen que hacer”.

Però de la mateixa manera que a un bon fricandó no li pot faltar una llesca de pa per sucar, en aquest festival hi faltava la portaveu del Gobierno, María Jesús Montero. “Respectem les paraules del senyor Torra, però no estan d'acord amb la situació que es planteja. No s'ha d'estigmatitzar cap comunitat autònoma”, ha dit. Estigmatitzar? Insisteixo, dir que millor no anar a un lloc on la pròpia població que hi viu no pot moure's a segons quines zones si no és per anar-hi a treballar, és estigmatitzar? Sí? De veritat? Per mi estigmatitzar és fer una reunió de postureig inútil on, a banda d'ensenyar-nos un munt de banderes, va servir únicament per quedar que els tècnics es reuniran per mirar a veure quan es reuneixen el tècnics per mirar a veure què. I no puc evitar preguntar-me quines mesures s'aplicarien si aquesta onada afectés els barris rics dels Cayetanos en comptes dels barris pobres i amb molta immigració. Perquè potser llavors ja tenim concretada la definició autentica del que és estigmatitzar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat