Aquesta tarda de dissabte de carrers i centres comercials plens de ciutadans ajudant els Reis de l'Orient a fer la seva feina també ha estat un dissabte molt parlamentari. Massa i tot, que ja no tenim edat.

Al Congreso de los Diputados, primer acte de l'obra titulada “Pedro Sánchez serà president dimarts”. Pel meu gust massa llarg, però ja se sap que l'esmicolament electoral patit per aquella institució pel que fa a la representació partidista, allarga molt els plens. La performance ha servit per comprovar que Pedro, Sánchez, Pérez-Castejón, Pedro Sánchez i Pedro Sánchez Pérez-Castejón són persones diferents. Totes elles entre sí individualment i col·lectiva. I amb discursos oposats. Proposo -humilment- que cada cop que el Presidente aparegui en públic hi hagi un semàfor que ens avisi quin de tots ells ha vingut aquell dia. El ple també ha servit per comprovar que Pablo Casado “El Moderado” podria presentar-se a un concurs de nous talents de l'insult. La dificultat del seu discurs d'avui ha estat situar paraules normals al mig de totes les desqualificacions i exabruptes.

Mentre, al Parlament hem vist com la Junta Electoral Central (JEC) refeia la unitat indepe (provocant gestos càlids i afectuosos entre membres de JuntsxCat i Esquerra) i aconseguia que PSC i Comuns es posessin al costat del President Torra. Amb diversa intensitat, però a la seva banda. Com que des d'allò dels pans i els peixos no s'havia vist un miracle igual, no descarti que al final resulti que la JEC sigui Jesucrist. La diferència seria que en comptes de caminar per sobre de les aigües, els 7 magnífics tenen la virtut de caminar per sobre de la legalitat. I no pels seus propis poders sinó perquè algú els sosté. I ells ho saben. Els de la JEC, vull dir. I per això ho fan.

I aquesta és la gran qüestió política del que estem vivint aquests últims dos dies: Qui mana de veritat a Espanya? Mana el poder polític elegit pels ciutadans o mana la primera JEC qualsevol que passa per davant del Palau de la Generalitat, hi veu llum, puja i, atorgant-se una potestat que ni té ni tindrà mai en sa vida, decideix que fot fora el President aplicant el famós article de l'ordenament conegut com el “pormisgüebos”?

Qui hi mana a l'Estat espanyol? Hi mana el poder polític representat per qui des de dimarts vinent serà president del Gobierno o hi mana un Poder de l'Estat que no sabem qui és, que ningú ha elegit i que s’atorga la responsabilitat de prendre les decisions que li convenen en nom de no se sap què? I la pregunta més terrible de totes: Pedro Sánchez està en condicions d'assegurar que, en l'actual situació, un dia qualsevol no entrarà la Guàrdia Civil a La Moncloa i el detindrà? Acusat de què? Bé escolti, a Espanya això tant se val perquè el pantone va des de rebel·lió a terrorisme passant per posar i treure pancartes.

I el dubte: ¿L'Espanya “de gent normal”, que n'hi ha més de la que ens pensem, començarà a entendre el que fa temps els estan dient des de Catalunya, que això ja no va d'independentisme sinó de democràcia i de drets? Perquè si no serem en allò tan famós de “Quan els nazis vingueren pels comunistes, no vaig aixecar la veu perquè jo no era pas comunista...” i que acaba amb allò tan famós de “Ara vénen per mi i no hi ha ningú que aixequi la veu”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat