Ja està. L'estiu s'ha acabat. Per la Mare de Déu d'agost a les 7 ja és fosc, sí, i la setmana següent sensació de desfeta total a l'ambient (fixi's que ben rimat “següent” amb “ambient”).

Cal començar preparar el retorn de la canalla a l'escola (sobretot la cartera. La dels calés i la dels llibres), recuperem els embussos, arriben els fascicles per col·leccionar coses que fan gràcia quan veus l'anunci i que un cop a casa acaben a l'habitació dels mals endreços i sense muntar, comença a desaparèixer la fruita alegre, et menteixes prometent treure't els 4 quilos que t'han fotut a la panxa i al cul bevent cervesa, has d'afrontar que les previsions sobre un estiu històric a la teva vida eren massa agosaradament optimistes, tornaràs a creuar-te cada dia pel carrer amb les mateixes cares a la mateixa hora... Vaja, la fi del món. I a més, encara fa calor. I als aparadors de les botigues ja hi ha roba gruixuda. I només de passar-hi pel davant ja tens sensació d'ofec. I tot et pica.

I de seguida, adéu al debat sobre la seguretat a BCN, ens atropella la Diada i les discussions sobre quants érem o no érem, tindrem la sentència del judici i la discussió sobre com afrontar-la, possibles eleccions allà i potser aquí, unes quantes jornades de caos a Rodalies per problemes en una senyalització, tres lesions de Démbélé, un parell de tempestes fortes amb rieres enduent-se cotxes i algunes inundacions, dues lesions més de Démbélé, la fi de les vagues de les diverses empreses de transports ja fins Setmana Santa, la primera nevada i els càlculs sobre quan podran obrir les estacions d’esquí, la xifra de panellets que ens menjarem els catalans per Tots Sants, els comentaris de l'estil “la castanyera va amb màniga curta, no com abans que sí que feia fred de veritat”, les discussions sobre on anar pel pont del 6 i el 8 de desembre, la discussió sobre si hauria de deixar de ser festa o el 6 o el 8 desembre perquè no pot ser tanta festa seguida i... PAM! NADAL!

És que ja hi som. És que d'aquí quatre dies estarem valorant si aquest any posem arbre o no. És que falta un momentet per estar discutint si Nadal a casa dels sogres i Sant Esteve a la dels teus pares o viceversa. Per discutir sobre on comprem aquest any els canelons perquè a Can Demores fan millor la beixamel però a Can Tamanyanes el farcit és més suau. I discutint si és normal que Démbélé es torni a lesionar i si val la pena aprofitar el mercat d'hivern per fitxar Neymar i permetre que el sector de l'oci nocturn català pugui fer una bona temporada.

Sí, d'aquí quatre Nadal, però és que un cop a Nadal, en quatre dies més se'ns tirarà a sobre un altre cop l'estiu. I llavors, que si on anirem de vacances, que si el mosquit tigre, que si venem o no venem Démbélé a un centre de recerca especialitzat en lesions, que si tenim els pantans només al 49,54%, que si els incendis s'apaguen a l'hivern, que si vaga de trens i d'avions i de tot el que es mogui amb gent a dins però només a Catalunya, que si els manters, que si la inseguretat...  

I el pitjor de tot, sap que és? Efectivament, que quatre dies després de Nadal arribarà l'estiu vinent, però quatre dies després de l'estiu del 2020 faltaran quatre dies pel Nadal i l'entrada del 2021, amb els valsos i els salts d’esquí.

Absolutament esgotador.