Vist des de Catalunya, el titular triomfal després del congrés del PSOE és: “El PSC guanya pes en l'executiva del PSOE”. De la mateixa manera que els pressupostos presentats pel Gobierno, vistos des de Madrit (concepte) són “un càstig a Madrid” o “una concessió a Catalunya” i a la premsa amiga amb seu a la capital són titulars com “El Gobierno rega a Catalunya i castiga a Madrid i Andalusia”, “Retallen un 8,4% la inversió a Madrid”, “Catalunya rebrà el doble d'inversió que Madrid” o “Catalunya rep una pluja de milions i Madrid en surt perjudicada”. Amb la cirereta de la presidenta de La Comunidad, Isabel Díaz Ayuso, dient que “s'ha passat de l'Espanya ens roba a robar a Madrid”. Però grates una miqueta i tot plegat té la mateixa consistència que la lava acabada de sortir del volcà de La Palma.

Sí, sí, és cert que aquest PSC que tant de suport ha donat a Sánchez perquè sigui on és, reforça la seva presència a la direcció del PSOE. Però és un augment de 3 a 4 membres i un d'ells només com a vocal i sense tenir cap secretaria. Ara comparem números. El PSC aporta al PSOE el 7,78% de la militància i Madrid el 7,83. Fins i tot els de lletres hi veiem un empat tècnic. Doncs bé, el PSC té els ja citats quatre representants i la capital en té... SIS! I, sap qui més en té quatre? Per dalt en percentatge el País Valencià amb un 9,47% de la militància i per baix Castella-Lleó amb un 5,27. O sigui, a igual percentatge entre Madrid i Catalunya ells tenen dos representants més i València amb un punt i mig més, dos menys. Però aquí el que queda és que s'ha afavorit al PSC.

És exactament el mateix que passa amb l’Anticatalanisme General de l'Estat, també conegut com “els pressupostos”. Aquella mandra de cada any havent de suportar que som uns xoriços insolidaris que deixem Madrid en la indigència quan la veritat és una altra molt diferent que es resumeix en aquella frase, però adaptada: “És l'execució, estúpid!”. Des del 2015 al 2018, el percentatge del pressupost executat a Madrid va ser del 113,9% i el de Catalunya del 65,9. O sigui, la diferència és d'un... QUARANTA VUIT PER CENT! Si el vol per anys, el 2015 ells van tenir un 127% i nosaltres un 70; el 2016, 113 i 56; el 2017, 117 i 81 i el 2018, 100,8 i 57. Han cantat bingo! Algun bingo més?

Per sort, durant els sis primers mesos d'aquest any anem mooolt millor i el Gobierno ha executat del 41,1% de la inversió prevista a Madrid i el 13,3 de la que tocava a Catalunya, amb la qual cosa la diferència ja només és del 27,8%. Felicitats als premiats. Però no se'n vagi que hi ha més xifres. Catalunya aporta a l'Estat el 19% del PIB i l'Estatut diu que aquest hauria de ser, com a mínim, el percentatge en inversions a rebre cada any (i això oblidant-nos definitivament del dèficit històric). Doncs bé, la previsió és d'un 17,2%, pràcticament dos punts per sota. SEN-SA-CI-O-NAL!

I finalment, dues xifres més: 1/ El que anomenen “inversió no regionalitzable”, un bloc que no es pot assignar directament a una comunitat, són 7.378 milions que van a Madrid per capitalitat, més del triple que rep Catalunya en aquest apartat i 2/ Madrid té el 29,2% dels funcionaris de l'Estat, amb tot el que això significa de despesa i de poder adquisitiu garantit, i Catalunya un 5%. A la resta se'ls paga amb un finançament clarament escanyolit que provoca, entre altres coses, que la Conselleria de Dèficit sigui una de les més grosses.

En definitiva, que ja els diré jo qui roba a qui, amb quina part del cos ens reguen exactament i què és el que ens està plovent.