Et lleves pel matí, poses la ràdio, o la TV, o mires els digitals i, com deia el meu avi, n'hi ha per fotre el barret al foc. Per culpa de la incapacitat política de posar-se d'acord entre ells (i elles), ara hem de suportar una altra campanya electoral. I ja sap vostè que això de les campanyes és com aparcar en un centre comercial el dia del Black Friday (allò que abans en dèiem les rebaixes): sempre pots baixar una planta més. La diferència entre els pàrquings dels centre comercials i les eleccions és que els primers tenen un límit de profunditat abans d'acabar deixant el cotxe a les clavegueres.

Però ho fan a propòsit. Això del nivell paupèrrim, vull dir. Al final, la nova política era això, dir el màxim d'imbecil·litats amb l'objectiu de desmobilitzar els votants dels rivals i motivar als teus. Que arribi un punt on el candidat del partit A aconsegueixi en el votant del partit B aquella sensació del “prou, prou, prou!”. Es tracta de provocar la nostra rendició moral davant l'estultícia i l'estupidesa universal. Mori la intel·ligència i que els meus em votin a mi!  

Amb aquest panorama, la política només es pot regenerar d'una sola manera, girant el sistema de vot. Quan vostè es lleva i comença a sentir gent impertinent destarotant-li el dia ja de bon matí, de tal manera que acaba dedicant-los greus improperis des de la dutxa estant, vostè té molt clar qui són els dolents, oi? I també les dolentes, naturalment. En canvi, vostè té dubtes i més dubtes sobre a qui votar. No sap ben bé del tot quins són aquest cop els seus. Aquells d'allà van fer allò que no li va agradar gens, aquests altres no faran el que diuen que faran que vostè ja se'ls coneix i els de més enllà diuen molt però a l'hora de la veritat no fan res.

Solució? El vot invers. O sigui, llistes obertes votant els candidats que més ens repugnen. I guanyen els que treuen pitjors resultats. I què guanyen? Doncs no poder presentar-se a les dues eleccions següents, per exemple. D'aquesta manera, deixarien d'embrutar el so ambient durant un temps. I per què els deixem tornar? Perquè som una societat inclusiva partidària de la rehabilitació. Inclosa la dels cretins. Ara bé, que al cap de les dues eleccions de càstig tornen i continuen igual, la segona vegada queden inhabilitats per sempre.

Qui manaria, llavors? Els menys votats. Els millors d'entre els pitjors. És a dir, els que provoquessin menys rebuig a la ciutadania diversa i sobirana. Potser no serien els més vàlids (o sí) però en tot cas serien on són per no haver dit les coses més molestes, agressives, impertinents i insensates sinó per tot el contrari. Que tal i com va el món, és molt d'agrair. Visca el món educat i amb gent que no excreta impertinències!

Seria la manera de poder dutxar-nos al matí sense que ens vinguin ganes de rebentar el pot del nostre gel hidratant i sense sulfats contra el mirall del lavabo.