El preu de la llum és com aquests (o aquestes) que es passen la vida explicant les seves grans proeses sexuals: quan penses que ja no ho poden superar, patapam! Sempre més. La diferència és que als de les (i a de les) proeses se'ls en va tot per la boca i això de la llum ens marxa, també, sí, però per la butxaca. La nostra. I en aquesta competició atlètica sense final on cada dia hi tenim un rècord, aquest dijous estem d'enhorabona i assolim una nova marca mundial amb el preu del megawatt/hora a 122,70€ i superant l'anterior rècord del passat 13 agost que va ser de 117,20€. Com pot comprovar no ens estem de res i els batem de cinc euros i mig en cinc euros i mig.

I ara vostè em preguntarà: “Escolti, per què carai és tan car el preu de la llum?”. Bona pregunta, però ja li he dit altres cops que no tinc la resposta. De fet, crec que no la té ningú. Perquè quan surt un expert a desenvolupar la idea coneguda amb el nom de “ara li explicaré jo per què paguem la llum a preu de bitllet per viatjar a l'espai”, notes que aquell ésser humà s'esforça molt en dir coses, i molt seguides, però la cara que fem els altres és com quan ens expliquen la rebaixa de sou de segons quins jugadors de futbol que resulta ser un pagament diferit.

Total, resum del vist fins ara. Primer el preu de la llum pujava perquè feia molt i molt de fred, la gent havia d'escalfar-se, augmentava la demanda i ja se sap com funciona això del mercat, oi? Després va resultar que el preu també pujava quan feia molta i molta calor perquè la gent havia de refredar-se i la demanda i el bla, bla, bla. Però hem arribat a un punt en que el preu de la llum puja faci un fred que pseee o una calor que psaaa. Vaja, que no cal ni estar a Sibèria ni al Sàhara per rebre una factura de la llum que et glaça a l'hivern i et torra a l'estiu. I mai al revés.  

I ara la culpa és del gas. Es veu que necessitem gas per fer llum i el gas està molt car. Ah carai! A veure, com vostè ja sap jo no sóc epidemiòleg, però potser la solució seria deixar de fer la llum amb gas. O endollar directament la rentadora al comptador del gas. Però tornem a la factura, això que els còmics en diuen la fractura. Pel preu, sap? N'hi ha de dos tipus. L'una funciona amb tarifa variable i, per tant, fluctua al ritme dels rècords, amb la qual cosa sempre acabes pagant molt. L'altra és de tarifa plana i, semblaria, que això permet un preu més estable. Però això és així? Doncs nooooo! Txorpretxa!!!

Vint-i-cinc (SÍ VINT-I-CINC) empreses comercialitzadores han aprofitat que estàvem despistats amb els canvis de tarifa horària per cobrar-nos un 30% més. I sense informar-nos que ho feien, que és com es fan les coses per aquí. I si després et pillen, dius que ha estat un error i que quan puguis ja tornaràs els diners cobrats de més. SEN-SA-CI-O-NAL! Però, parlant de diners, una de les coses que més em fascina d'aquesta història, a banda d’això de les portes giratòries que realment són un ventilador a tota castanya, és el sou de la senyora Red Eléctrica de Espanya, l'empresa que té el monopoli del transport de l'electricitat.

En total són 399.170€ anuals com a presidenta no executiva de la companyia, 130.742€ per pertànyer al seu consell d'administració (al de la companyia, no al de si mateixa) i 1.500€ com a dieta d'assistència a cada una de les onze sessions ordinàries anuals. En total són 546.000€ anuals. I, qui cobra aquesta simpàtica quantitat? ¿Una persona mundialment experta en transportar electricitat? Doncs sí. La presidenta de la cosa és la senyora Beatriz Corredor, amb un currículum que és pura electricitat: llicenciada en dret, registradora de la propietat, regidora del PSOE a Madrid i ministra d'Habitatge. Vaja, el més coherent en un món com l'elèctric, on tot s'entén perfectament. Des de la composició de la factura i els motius pels quals pagues la quantitat que hi apareix, fins el sou i els motius pels quals el cobra qui mana en això de transportar la llum. Més coherència impossible.