22 de febrer del 2006. José Mourinho, llavors entrenador del Chelsea, demostra -un cop més- el seu habitual mal perdre. En aquest cas, i després d'un 1-2 contra el Barça, li pregunten per una criminal entrada d’Asier del Horno a Messi, que li va costar al jugador basc la vermella fulminant, i precedida d'altres del mateix estil. Adreçant-se als periodistes catalans presents a la sala de premsa el portuguès diu una de les seves frases més celebres: “Catalunya és un país de cultura i vosaltres sabeu perfectament el que és teatre i del bo. Jo he anat molts cops allà al teatre i és de qualitat”.  

22 de novembre del 2021, als moviments previs al debat de pressupostos previst al Parlament, els partits catalans donen la raó a Mourinho i representen de l'obra titulada “Farem una jugada de triler on del que es tracta és d'amagar la boleta i que tothom miri els gobelets”. Sí, el títol és un pèl llarg, però és perfecte per definir la cosa. I a diferència del que va dir Mourinho, seria teatre, efectivament, però del dolent. Per previsible. I carregós.

“El pressupost ja és aquí”, com el beaujolais. I tots els partits han jugat tenir raó. O, més ben dit, a intentar guanyar el relat. I si vostè para l'ull i l'orella, tots hi han sortit guanyant. És meravellós. I entranyable. Estaven d'acord en que calien uns nous pressuposts i que el presentat no estava malament -amb matisos, però sense provocar atacs de feridura ideològica- i tenint en compte el panorama. Però no tots podien aprovar-los. Perquè quan hi ha càmeres davant, cal marcar paquet (o pitram). Fins i tot el PSC s'hi posava bé per abstenir-se. Els d'Illa han anat a Esquerra a dir-li “Puc jugar?”. I la resposta que han rebut ha estat “No, que som justos i la pilota és nostra”. Perquè ara no tocava. Perquè la jugada d'Esquerra era una altra i relacionada amb BCN.

Però anem a l'argument de l'obra i als paperets que han interpretat els actors participants. Esquerra té un pacte a Madrit (concepte) per aprovar-li els pressupostos al PSOE -i alguna cosa més-, però al Parlament, al PSC ni aigua. Junts té pactes amb el PSC a llocs no menors com la Diputació de BCN, però no vol saber res del PSOE al Congrés dels Diputats. Esquerra no volia ni veure els Comuns a l'ajuntament de BCN, però avui han vist la llum i ara els hi aprovaran uns pressupostos que ahir a la nit eren una merda punxada amb un pal. I en un govern on Colau hi governa amb el PSC. Una Esquerra, per cert, que deia pestes dels comptes barcelonins sabent que acabaria acceptant el suport dels Comuns al Parlament i que per tant, se'ls acabaria menjant. Amb patates congelades i mal fregides.

Els Comuns, mentre, no acceptaven de cap manera pactar els pressupostos catalans amb Junts ni si els apuntaven al cap amb una foto de Jordi Pujol i Soley. I viceversa, però amb els de Jordi Sánchez amenaçats amb una foto d'en Coscu. I al final els Comuns donen suport a uns comptes parits per Junts i que són exactament els mateixos que els que hi havia ahir a la nit i que llavors eren inacceptables, precisament per ser obra de Junts. Mentre, la CUP, a la seva. Fent exactament el que diuen que són, anticapitalistes i antisistema. I això està molt per sobre d'uns Jocs d'hivern en un Hard Rock Café instal·lat al 52% de la Ricarda.
I d'aquesta manera acaba el primer acte de “Pressupostos o pressupostos”. La resta de l'obra fins la votació del 23 de desembre serà amb els mateixos actors, al mateix decorat i fent el mateix paper fins l'escena final que serà la triple carambola que aprovarà els pressupostos espanyols, catalans i barcelonins amb Esquerra sortint a totes les fotos.