Votar és molt bonic. Votar està molt bé. Votar és molt sa per enfortir la societat. I votar, per sobre de tot, és un dret democràtic. Sempre. O hauria de ser-ho, perquè un no tan llunyà 1 d'octubre del 2017 vam sentir i vam llegir reputats representants públics i il·lustres periodistes excretant i escrivint que votar no sempre és democràtic. I després ha vingut tot el que ha vingut. Normal.

El cas és que l'Estat ha enviat a Catalunya uns 2.800  policies i guàrdies civils per posar ordre en aquesta comunitat del nord-est espanyol on cada dia els carrers s'omplen de milers de morts causats pels disturbis terroristes que assolen pobles i ciutats. Sap les escenes finals de Joker? Doncs és allò però en violent i sediciós.

Però resulta que aquests policies van haver de venir a correcuita i no van pensar que potser el dia de les eleccions serien aquí. Total, que no van fer els tràmits per votar per correu i quan se'n van adonar ja era tard. I ara no poden votar. Solució? El sindicat JUPOL, majoritari al CNP, va presentar un recurs el Tribunal Suprem. I la sala tercera del Contenciós-Administratiu ha acordat “una mesura cautelaríssima” on ordena a la Junta Electoral Central (JEC) “que prengui les mesures necessàries perquè els agents puguin votar”. Fantàstic.

Com ho resoldran? Quines seran aquestes mesures necessàries? Doncs això és el que menys m'importa perquè el que m'importa és que ho resoldran. Dit d'una altra manera, aquí el significatiu de la cosa és que quan hi ha voluntat les coses es resolen. I quan això passa no pots evitar les comparacions amb altres situacions calcades a aquesta on les coses no es resolen. Gens. Ni mai. I si en aquests altres casos no es resolen vol dir que hi ha manca de voluntat. I quan això succeïx som davant d'una discriminació. Flagrant.

Sí, perquè si un ciutadà A té un problema exactament igual al d'un ciutadà B i l'Estat implementa les mesures necessàries per solucionar la situació del ciutadà A i no fa res amb la del B, és evident que els drets d'aquest són vulnerats d'una manera que fins i tot podem qualificar de barroera. I, sí, parlo dels problemes ja endèmics que pateixen els ciutadans catalans i espanyols que viuen o circumstancialment són a l'estranger, que volen votar i que no poden fer-ho. Cada cop que hi ha unes eleccions, coneixem centenars de queixes de persones que no poden exercir el seu dret a sufragi perquè quan no és un all és una ceba.

M'alegro molt que els senyors policies puguin votar. Per descomptat. Felicitats als premiats. Però no m'alegra gens que a ells els solucionin el problema i a la resta de ciutadans no. Tots som iguals davant la llei, sí esclar, però els uns ho són més que els altres. I aquests altres sempre són els mateixos.