Any 1988. Qui això escriu treballava a Ràdio 4. Gràcies a l'esforç de moltes persones (Xavier Foz, Andreu Manresa o Toni Traveria, d'entre altres), i després d'una primera travessa pel desert (després n'hi hauria unes quantes més, fins el dia d'avui), per fi hi havia un pressupost més o menys decent per fer coses. I van aconseguir fer una programació competitiva, que es va veure complementada per la realització des de BCN i per a tot Espanya del matinal de Radio1. Era La Bisagra el programa d’en Xavier Sardà i el senyor Casamajor.

Fins que un dia en un dels suros del passadís de la sisena planta hi va aparèixer penjada una nota. Recordo com si fos ara una de les frases del text perquè explicava perfectament el mecanisme de qui encara avui, 30 anys després, no ha entès res: “La competència de Catalunya Ràdio a Catalunya és Radio 1 i no Ràdio 4”. Aquesta frase diu tant de qui la va redactar...

Per això des del primer dia ha molestat tant i a tants l'èxit de TV3 i Catalunya Ràdio. Perquè qui volia una coseta petita i folklòrica que no els prengués el pastís de l'audiència, la notorietat, l'estatus i la publicitat, va trobar-se amb un monstre que la gent se'l va fer seu. I allà de seguida se'n van adonar. ¿Cal que recordem com a mitjans dels anys vuitanta, RTVE boicotejava tot el que podia i més a TV3 impedint que usés la seva xarxa per enviar imatges? Cal que recordem com les peces gravades a Madrid i que havien de ser emeses aquí venien en avió portades per passatgers voluntaris?   

TV3 i Catalunya Ràdio no són perfectes. TV3 té una plantilla absolutament sobredimensionada i envellida i tot just ara s'ha posat a intentar combatre el canvi d'hàbits d'una societat que cada cop mira menys la TV convencional. Catalunya Ràdio encara arrossega les conseqüències de greus errors de gestió causats per gent que va passar per allà sense tenir ni idea de ràdio i per la falta d'una aposta decidida per un projecte i un model clars.

Adoctrinament. Falta de pluralitat. Corretja de transmissió política. Servilisme. Línia editorial demagògica. Això és el més suau que sentim aquests dies dedicat, sobretot, a TV3. Analitzem aquestes i d'altres acusacions?

Comencem per la de la manipulació i adoctrinament? 1/ la majoria de gent que diu això no veu TV3 ni escolta Catalunya Ràdio. Els d'aquí parlen d'oïdes. I molts altres ni tan sols viuen aquí. Passa com amb l'adoctrinament a les escoles “jo això ho sé de primera mà perquè tinc un conegut d'un familiar que viu a Catalunya i ho sap”, 2/ no existeix cap estudi independent amb dades pures que demostri aquest pretès “adoctrinament”, 3/ en canvi sí que hi ha estudis sobre la pluralitat d'aquests mitjans, com per exemple, aquest recent del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. O una reflexió del periodista Josep Martí Blanch, qui fou secretari de Comunicació del Govern del febrer del 2011 al gener del 2016. O un de media.cat del novembre del 2014 sobre la pluralitat a les tertúlies a l'època del 9-N i que oferia aquests resultats:

Però va, suposem que tots els estudis són falsos i que a TV3 es manipula, es censura i no existeix la pluralitat. Se suposa que qui ho denuncia ho fa perquè vol uns mitjans públics plurals i apolítics, oi? I que vol que tots siguin així, no? Doncs bé, de tots aquests grans defensors de la pluralitat a TV3 mai (MAI) n'he sentit ni un (NI UN) parlant que organismes com l'Associació de Premsa Internacional o la Federació Europea de Periodistes hagin denunciat la censura existent a RTVE. Ni els he sentit cap esment que el mateix Consell d'Informatius de la cadena s'hagi queixat de la manipulació dels informatius de la casa. Ni han protestat per la realitat que avui mateix ha explicat en Diego Martínez, secretari d'organització de CCOO i treballador de TVE Sant Cugat: “Hi ha proves irrefutables que a la redacció de Madrid es manipula la informació que s'elabora a Catalunya”. I, sap per què no els he sentit, ni els sentiré obrir boca sobre el que passa a RTVE? Perquè no són crítiques sobre continguts sinó polítiques.

Passa el mateix amb la direcció de la cadena. El més suau que li diuen a Vicent Sanchis és “comissari polític”. ¿Cal recordar d'on ve Eladio Jareño, director de TVE? ¿Cal recordar que va ser cap de comunicació d'Alícia Sánchez Camacho? Això l'invalida per ocupar el càrrec, i més en el seu cas? Evidentment que no, però aquests que diuen que Sanchis és el dimoni no veuen cap problema amb Jareño? Ah, i crec recordar que Sanchis no ha tingut MAI cap càrrec relacionat amb la política.

¿Cal recordar que el febrer del 1997, José María Aznar López va nomenar director de RTVE el diputat del PP Fernando López Amor? ¿Cal recordar que el juny del 2015, el llavors president de RTVE, José Antonio Sánchez, digués al Congrés dels Diputats que era votant del PP i que ho seguiria sent? 

Això és un “i tu més”? No, és una comparació. En el supòsit que les denúncies sobre TV3 fossin certes, haurien de ser extensibles a tothom que fa el mateix, no? És que si no, no tenen cap credibilitat. Parlem de pluralitat als mitjans públics? Perfecte. Doncs parlem de tots, no? Algú accepta?

I, finalment, ¿cal que parlem de persones, polítics i no polítics, que són convidats a anar a TV3 o a Catalunya Ràdio i que no volen anar-hi? Persones que després es queixen en públic que pateixen la marginació dels mitjans públics catalans. Comencem a donar noms?

Insisteixo, ni TV3 ni Catalunya Ràdio són perfectes, però una mínima honestedat intel·lectual demanaria el mateix tractament i la mateixa exigència que a la resta de mitjans públics. I privats. Sí, sí, privats també. Perquè l'excusa aquesta segons la qual els privats poden fer el que els roti implicaria permetre'ls la mentida i la manipulació. I això seria lleig, no? A part de deshonest. I se suposa que TOTS els periodistes som honestos, oi? Els públics, els privats i els que cobren directament per escriure el que els diuen que han d'escriure. O opinar.