Dotze periodistes han estat citats com a investigats (allò que antigament en deien imputats) pel jutjat d'instrucció número 41 de Madrid. La cosa va de les famoses filtracions del sumari dels set CDR empresonats acusats de terrorisme i que era secret. Els periodistes treballen a El Mundo, El País, ABC, El Confidencial, La Vanguardia, El Español, la Cadena Ser i RTVE. Avui la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha anunciat que estudien impugnar la resolució emparant-se en “la defensa del dret a llibertat de transmetre informació i opinió veraç”. Sobre la qüestió, diverses coses a dir:

Primera cosa: Hi ha filtrats, que són els periodistes que reben la filtració, i filtradors, que són els que filtren la filtració. O sigui, la filtració va d’A a B i si no hi ha A no hi pot haver B. Qui comet el delicte, sense cap mena de discussió possible, és qui disposa d'un document que un jutge ha decretat com a secret i el passa a altres persones alienes a l'administració de justícia.

Segona cosa: Els periodistes no van entrar de nit al jutjat corresponent i van robar el sumari sinó que els el va proporcionar algú de dins. I la prova és que tothom va publicar el mateix contingut. Com que tampoc hi ha gaires persones de l'estament judicial que tinguessin accés a aquest sumari, és molt fàcil saber qui va ser. Només cal buscar.

Tercera cosa: Tots sabem per què van filtrar el sumari. L'objectiu era proporcionar a certs mitjans un titular que tingués influència en les eleccions, intentar embrutar la imatge de l'actual president de la Generalitat i del president a l'exili i reforçar una certa idea de violència generalitzada.

Quarta cosa: Els periodistes investigats van publicar el que van filtrar-los sense qüestionar-se que potser no era cert i sabent quins efectes pretenia aconseguir qui els ho filtrava. Tot i això, van decidir publicar-ho.

Cinquena cosa: Es critica la imputació dels periodistes invocant la llibertat d'expressió i la “informació valuosa i veraç”. Me'n lliuraré prou de posar MAI la mà al foc per cap informació “veraç” que vingui d'un sumari elaborat per vagi vostè a saber qui i en base a vagi vostè a saber quines informacions que, en tot cas, són hipòtesis no provades.

Sisena cosa: Tenint l'experiència d'altres sumaris basats en informes clarament falsos i en falsedats, els mitjans de comunicació no hauríem de ser més curosos a publicar segons què d'una manera acrítica? I més sabent que la part que et filtren, precisament te la filtren buscant un objectiu.

Setena cosa: ¿Els mitjans de comunicació hem de col·laborar amb el tràfic d'informació provinent de les clavegueres de l'Estat? Encara que aquesta informació, en alguns casos, sigui certa?

Vuitena cosa: Algú ha pensat en la indefensió de qui pateix la filtració? Pregunto als filtradors i als filtrats: a vostè li agradaria veure el seu nom en un titular que l’acusa d'un delicte i sense poder defensar-se perquè està detingut. Un delicte que algú afirma que vostè ha comès, que pot explicar fets certs, probables o suposats i que està sota secret de sumari. No, oi? Doncs als afectats en aquest cas i en d'altres, tampoc.

Novena cosa: L'altre dia un company de professió em va preguntar en una tertúlia televisiva si publicaria els fragments d'un sumari secret que em filtressin. La meva resposta categòrica va ser “NO”. Potser fa uns anys hauria tingut dubtes, ara tinc claríssim que no col·laboraré a arruïnar la vida d'algú que potser és innocent o d'un culpable que també té uns drets.

Desena cosa, i última: Una qüestió diferent, i sobre la qual potser arribaria a tenir dubtes, seria accedir a la totalitat del sumari i ser jo qui triés el que publico i el que no, seguint un criteri propi. I, naturalment, després de fer algunes comprovacions.