Cifuentes no ha caigut pel màster fals. Cifuentes no ha caigut perquè per salvar-la a ella una universitat falsifiqués un document públic. Cifuentes no ha caigut per mentir. No, Cifuentes ha caigut per dues cremes de 20 euros la unitat. Al final sempre és l'anècdota. El nivell d'exigència és aquest. Menteix tant com vulguis, però que no et passi pel cap endur-te dues cremes.

Ei, que endur-te dues cremes que no són teves per la cara no només és lleig sinó que és delicte. Un delicte menor, però un delicte. Ara bé, hem d'agrair al Cas Cifuentes que ens hagi permès seguir en directe i en temps real el funcionament de la política i els mitjans de comunicació del primer quart del segle XXI.

Quan va esclatar el cas, Cifuentes va negar-ho tot i va respondre atacant. Amb un to molt convençut, vehement i fent-se l'ofesa, va mostrar-nos documents. Llàstima que no tenien res a veure amb els documents que se li exigien. Li demanaven el treball final i constaven com a aprovades assignatures cursades abans que ella es matriculés i ella va aparèixer a l'hemicicle de l'Asamblea de Madrid documentant que s'havia matriculat i que tenia les notes finals. Home, només faltaria que no s’hagués ni matriculat i que no tingués ni les notes, cosa que, d'altra banda, no volia dir que no les hi haguessin regalat, com va quedar demostrat posteriorment. Però tant li fotia perquè ella, sense demostrar res, ja havia creat una veritat paral·lela. Ja havia creat un relat alternatiu al real que li permetia resistir.

I els mitjans de comunicació amics van ajudar tancant files i fent-li costat. Calia guanyar temps per poder separar el partit de l'escàndol i deixar-la a ella sola sota el focus. Després ja la farien caure. El problema és que la mentida era tan grossa que Cifuentes va haver d'anar donant diverses versions a mesura que apareixen noves informacions i la gestió del temps va complicar-se.

Fins avui, dia en què els seus han filtrat a la premsa amiga un vídeo gravat fa set anys i guardat des de llavors per un dels seus en un calaix. Rajoy ja no ha hagut de fer-la dimitir, no ha calgut. Ho han aconseguit unes cremes de 20 euros el potet i la dolenta és ella i 100% ella i no el partit. Avui tothom parla de Cifuentes i ningú parla del PP. I el partit ven un argument-fum absurd, però que consola molts als seus hooligans: ho veuen, gràcies a la dimissió de Cifuentes, hem evitat un govern d'esquerres amb aquests de Podemos, que són una gentussa comunista que no es dutxa.

Un partit on no ha dimitit ningú per haver pagat les obres de la seva seu central amb diner negre, ni per haver cobrat sobresous en negre, ni per haver fet orinar 300 mastersaurus a sobre del disc dur de Bárcenas (on prèviament hi havien saltat els 300 animalets), avui ha dimitit Cristina Cifuentes per dues putes cremes. De 20 euros la unitat.

Aquest és el preu de la decència i l'ètica política.