Avui que el gran debat a Catalunya són 1/ els vots dels uns cap als altres, 2/ dels altres cap als uns i 3/ dels uns que no voten els altres, és un bon moment, doncs, per parlar de vots. Quan està bé rebre’ls i quan no? O, millor dit, quan estàs disposat a rebre’ls i quan no? O, millor dit 2.0, quan et convé tenir els vots de segons qui i els acceptes i quan no t’interessa tenir-los i, a més, no et deixen poder tenir els vots dels segons qui que són uns segons qui de qui abans havies acceptat els vots. I, sí, la cosa va de Pedro Sánchez.

El president espanyol, actualment en funcions, ho és perquè va acceptar una sèrie de vots. Concretament en una moció de censura. I això va derivar en una victòria electoral que l’ha deixat on és. I ara, fruit del resultat electoral, si vol continuar governant, torna a necessitar aquells vots que va tenir. Però ara no els vol.

Ho ha dit aquest dijous: “Espanya necessita un govern progressista que no depengui de l’independentisme”. Bé, d’entrada ja sabem que els indepes no són progressistes. Segons Sánchez, esclar. I que ell ho és. I, a continuació, ja sabem que no vol els vots indepes. I la pregunta és: per què ara no accepta els vots que va acceptar en un altre moment? Què ha canviat en tan pocs mesos? Ah, que no li van votar els pressupostos! Ja... Home (i dona), com a argument està molt bé, el problema és que la realitat és una altra.

El rebuig als pressupostos va fer caure el govern Sánchez, sí, però amb unes enquestes a favor i sabent que guanyaria les eleccions, va usar-lo per fer una llista que li ha permès tenir un grup parlamentari net d’enemics. Ei, però enemics de pel·lícula de xinesos on 200 paios molt enfadats i amb molt mala llet t’esperen amagats darrere de la calaixera de la iaia per fer un tàrtar amb tu.

Però la convocatòria d’eleccions derivada de la no aprovació dels pressupostos també li va servir a Sánchez per ser diputat. Perquè resultava que era president del Gobierno sense ser diputat, cosa que li impedia fer coses com votar al ple.

I ara Sánchez torna a tenir unes enquestes favorables que li diuen que si decideix repetir eleccions, es menjarà part de l’espai de Podemos i potser part del de Ciutadans. I això li ho diuen a ell i a qui el pot pressionar perquè convoqui i així esmicolar la força dels d’Iglesias i potser forçar la caiguda d’un Rivera que ha caigut en desgràcia entre els seus espònsors.

Què li ha passat a Pedro Sánchez que ara ja no accepta els vots indepes? Doncs que li interessa molt més no acceptar-los. Pel seu benefici personal, pel partidista i pel dels que decideixen les coses a Madrit (concepte). Vol més arguments?