Ha nascut un nou format televisiu: el reportatge que explica què va passar a Catalunya ara fa un any. Lògic. La majoria de ciutadans desconeixen què va passar realment durant aquells dies d'octubre i ho volen saber.

Cada reportatge intenta explicar coses, sí, però sobretot intenta oferir el seu propi relat dels fets i dirigir l'espectador cap a una conclusió. I això no és bo ni és dolent, simplement és. Per tant, cada reportatge assenyala la veritat que els seus autors volen mostrar. I no passa res. Bé, o només passa quan molt hàbilment s'intenta vendre una altra cosa.

La qüestió és que ara que ja sabem, presumptament, què va passar al bàndol indepe i observem que s'ha instal·lat un cert relat. Fantàstic, però ara estaria bé tenir el relat sencer. Que se'ns expliqués què va passar a l'altre cantó de la taula. Perquè, sí, està molt bé que ens detallin per on va sortir del país el cotxe de no-sé-qui i qui el conduïa o qui hi havia o no en una determinada reunió, però encara estaria millor saber-ho tot. Com per fer-se una idea global de la cosa, oi?

I aquest “tot” inclou conèixer qui, quan, com i amb quins criteris van dissenyar l'aplicació del 155 i qui va decidir “enriquir” el text amb mesures que allà no hi són escrites. Ni allà ni enlloc.  

I aquest enyorat reportatge també hauria de permetre'ns saber qui va escriure el famós discurs del Rei del dia 3 d'octubre i si el Rei va estar d'acord a llegir-lo tal com li va arribar o si la Reina va intervenir en el redactat. I ja que som amb el Rei, caldria que ens expliquessin si és cert que va trucar personalment a diverses empreses pressionant-les perquè marxessin de Catalunya. I, de pas, saber qui va decidir provocar la fugida de les empreses que van marxar, castigant la immensa majoria de catalans no indepes. Sí, perquè no havíem quedat que a Catalunya l'independentisme no era majoritari? Ah, i sobre això també estaria bé saber si aquest càstig a tota l'economia catalana tenia l'objectiu de fracturar la societat tal com s'ha intentat fer enredant amb la llengua i amb l'escola.

Naturalment, el reportatge també hauria d'explicar altres cosetes que resumeixo seguidament: 1/ qui va decidir que el ministre espanyol d'Exteriors es passegés per Europa mentint sobre les imatges de l’1-O; 2/ qui va elegir el senyor De los Cobos, amb un passat democràtic mooolt millorable, com a cap de l'operació “A por ellos, ”; 3/ qui va idear el relat de la rebel·lió del qual ja se'n parlava en piulades fetes per un destacat membre de la Guàrdia Civil a través d'un compte anònim i abans que passessin els fets qualificats posteriorment com a rebel·lió; 4/ qui va ordenar a la Guàrdia Civil elaborar informes basats en fets no provats i qui va fer de pont perquè aquests informes arribessin al jutge Llarena i aquest els usés per sostenir les seves acusacions; 5/ què ha passat durant l'últim any al jutjat número 13 de BCN i per què al final tot s'ha desfet com un bolado i per art de màgia; 6/ qui va posar el jutge Llarena i no a cap altre al davant del front judicial; 7/ qui va decidir actuar amb violència contra la població civil que oferia una resistència passiva i pacífica durant les primeres hores de l’1-O i qui va donar l'ordre de parar i per què; 8/ qui va decidir i qui va dirigir la guerra bruta que es coneix com a “Operació Catalunya” i quin paper hi va jugar la fiscalia; 9/ per què el document informàtic amb les querelles de la Fiscalia General de l'Estat contra el Govern i la Mesa del Parlament estava etiquetat amb un “más dura serà la caída” i qui n'és el responsable; 10/ qui va decidir fulminar els fiscals que van oposar-se a presentar una querella contra Artur Mas pel 9-N; 11/ qui és l'autor intel·lectual de la manipulació dels fets relacionats amb els atemptats de BCN i Cambrils. I, de pas, estaria bé saber qui és l'autor intel·lectual ―no l'executor― de la famosa “The Nota” i qui va dissenyar l'estratègia de criminalització de la cúpula dels Mossos que va començar un mes i mig abans de l’1-O; 12/ què sabia realment el CNI de l'imam de Ripoll i per què aquesta informació, en cas d'existir, era desconeguda els Mossos; 13/ qui estava present a la reunió on es va analitzar com era possible que els serveis d'informació espanyols no haguessin trobat una sola urna i a quina conclusió van arribar; 14/ quina conversa va haver-hi entre els comandaments que havien d’aturar la “rebel·lió” quan van descobrir que el Govern català s'havia reunit a França i quina conversa va haver-hi quan es va saber que Carles Puigdemont era a Brussel·les. O és que potser ho sabien?; 15/ qui va decidir crear el relat de la violència a les portes de la Conselleria d'Economia per sostenir l'empresonament dels Jordis i qui va deixar les famoses armes a dins de cotxes logotipats i a la vista de tothom; 16/ qui va idear l'estratègia de desarticulació dels CDR acusant de terrorisme una de les seves membres; 17/ qui va decidir instaurar el règim de la por a poder opinar lliurement públicament intentant engarjolar un raper llavors desconegut; 18/ qui és l'autor intel·lectual del relat que vol presentar les 9 persones que són a la presó i les que són a l'exili com a culpables d'un gran engany i que la situació actual en què es troben és culpa seva; 19/ què va passar entre Soraya Sáenz de Santamaría i Dolores de Cospedal i si és cert que va haver-hi un cop d'estat intern al Gobierno dels defensors de la via violenta i 20/ en què van gastar-se exactament els 87 milions d'euros de la famosa Operació Piolín i si pot ser que una part d'aquests diners es gastessin en altres coses que no fossin els àpats dels membres dels cossos policials que eren als vaixells.

I no continuo perquè amb un reportatge explicant tot això, jo crec que ja n'hi hauria prou.