M'he comprat un paraigües. Mida com d'aquí a Ganímides. Però la versió familiar. Per evitar què? Doncs que em continuï caient cada dia a sobre un mínim de cinc mil milions de quilos de propaganda per mil·límetre quadrat. I cada dècima de segon. Fa ja un any -amb els seus corresponents dies i les seves corresponents nits- que la majoria de rodes de premsa relacionades amb la COVID són un espot on uns senyors i unes senyores, molt bones persones tots (i totes), surten a vendre'ns un peix que va sortir del mar quan Toni Cantó només havia militat en catorze partits polítics i quan els nostres ulls encara no havien vist Casemiro expulsat d'un camp de futbol. I contra el Barça!

Però això no és el pitjor de tot (la publicitat en sí, vull dir, no que expulsin a Casemiro, que hauria de ser constitucionalment obligatori). No, el més terrible és que l’espot que ens col·loquen al mig dels 30 segons d'informació sobre la pandèmia dura mooolta estona. L’autobombo és eteeeeeern. No tenen ni cap mania ni cap compassió en anar-nos repetint que tot va bé gràcies a ells (i a elles) i que ells (i també elles) no només ho han solucionat tot sinó que ho seguiran fent, cosa que vist com ha anat la cosa sona a amenaça. I greu.

Escoltin, ¿ens podrien fer el favor de parar de dir-nos cada setmana quantes vacunes arribaran la setmana vinent? Per què aquesta pressa? Per què aquestes ganes d'avançar-se als esdeveniments? És que no cal. I saben per què? Per un parell de simpàtics motius: 1/ Perquè la majoria de vegades mai no arriba la xifra de vacunes promesa. I si això passés un cop, doncs miri, mala sort. Però és que fot tres mesos que no es compleix ni una sola previsió. NI UNA!. Per tant, millor callar, no?. I 2/ Perquè és absurd. Escoltin, quan les tinguin, les posen el més ràpid que puguin. I llestos. No cal tractar-nos com si fóssim marrecs anant en cotxe i preguntant cada cinc minuts “ja arribem, eh, eh, eh?”, i tot i faltar 500 km per ser a lloc, els pares -o sigui vostès- ens contesten “Sí, de seguida”. Bàsicament perquè ni som criatures ni els estem preguntant res.

I un cop parin amb la cançoneta de les vacunes que vindran i mai acaben de venir, què tal si ens fan el favor de deixar córrer això de la data amb el tant per cent de vacunats? ¿Cal aparèixer cada dia dient que al juny a les tres de la tarda hi haurà vacunada el 52,4% de la població? O que a “l'estiu” serà el 69,03%. Primer defineixi'm “estiu” i a continuació, és que tampoc té cap sentit fer-ho ni serveix de res. Escoltin, dediquin el seu temps a que arribin el major nombre possible de vacunes, que les administrin el més ràpid possible al màxim de persones i ja ho veurem quin coi de dia arribem a no-se-quin percentatge. No cal perdre'l dient una cosa que pot passar o no, però que si no succeeix -cosa probable- només provocarà frustració, desconcert i desencís.

I perquè vegin que sóc un paio de bon conformar, amb això ja en tindria prou. Sobretot perquè dono per totalment impossible que deixin d'usar la COVID per llançar-se-la pel cap pensant en les eleccions madrilenyes. O en les eleccions següents, que seran quan siguin i on siguin, però que són aquell horitzó que sempre és allà i que són el que genera aquesta sobredosi de propaganda innecessària. I absurda.