Acaba la setmana de convenció del PP, un invent perquè els mitjans parlem del partit i del seu candidat. I, què tenim? Que, què tenim? Doncs que si volien que en parléssim, ens han desbordat de moments delirants. Aznar vomitant la seva rancúnia i el seu complex d’inferioritat. Alejo Vidal-Quadras criticant el suport del PP a l’Espanya autonòmica, sense la qual ell no hauria tingut mai cap espai polític. Sarkozy sentint com Pablo Casado li deia 24 hores abans de ser condemnat per finançar il·legalment la seva campanya electoral del 2012: “Volem seguir els bons models de gestió” i veient com avui l’han esborrat de les conclusions finals. Paula Gómez de la Bárcena, directora de la fundació Inspiring Girls, anant a una taula rodona sobre feminisme, mirant al seu voltant i exclamant: ¡En aquesta convenció hi ha menys dones que en qualsevol consell d’administració de l’Ibex! Busqueu-les, per Déu! N’hi ha! Hi són!”. Isabel Díaz Ayuso provocant un èxtasi entre els delegats (i delegades), mentre Casado es mirava l’escena amb cara de “ara mateix voldria ser a casa repassant els apunts del meu màster”. I Mario Vargas Llosa explicant-nos què entén ell per democràcia: “L’important d’unes eleccions no és que hi hagi llibertat, sinó votar bé. Els països que voten malament ho paguen car”... sense que encara consti qui decideix en democràcia qui vota bé o malament i en quin criteri es basaria.

I avui era, per fi, el gran dia de Casado. Després dels diferents comiats de solter que han acabat amb botelló intel·lectual desenfrenat, tocava el protagonisme total i absolut del nuvi. I em temo que, o bé ell o bé servidor de vostè ens hem equivocat de casament. Perquè recordo com si fos ara que el passat 9 de febrer Pablo Casado va anar a Can Basté (RAC1) i va dir: “Jo l’1-O era portaveu del PP. Vaig decidir no sortir a explicar el que estava succeint a Catalunya perquè no estava d’acord amb els que deien que allà s’hi estava votant de forma homologable ni amb els que deien que no s’estava votant res”. I després va afegir que s’hauria d’haver evitat el referèndum i les càrregues policials”. I després va reblar això de les càrregues amb un “no em van agradar”. I quina ha estat la meva sorpresa quan avui ha dit que l’1-O “vam fer el que havíem de fer” i que si fos necessari “ho tornaran a fer”. Què tornarà a fer exactament? Estar a favor i en contra de les càrregues amb 7 mesos de diferència? No sortir a fer de portaveu quan era el portaveu?

Però el moment més memorable ha estat quan ha dit: “Durem Puigdemont al Tribunal Suprem. Encara que haguem de viatjar fins a l’últim país d’Europa”. SEN-SA-CI-O-NAL! Quan diu “haguem de viatjar”, a qui es refereix? Qui hi viatjarà? Ell? Personalment? Ah carai! I, què farà, anirà a l’Alguer -per exemple-, li posarà al president una bossa al cap plena de cloroform, el ficarà en un cotxe i el pujarà a un avió? Home (i dona), això potser seria una miqueta il·legal, no? Fins i tot pel nivell de legalitat espanyol. Qui forma part exactament d’aquest plural del “haguem”? Aaaaah, la justícia espanyola? D’acord! Vol dir Pablo Llarena com a representant del Regne d’Espanya en un cas on pretén extradir una persona que sempre s’ha presentat davant la justícia de TOTS els països europeus on ha viatjat i en els quals ha estat reclamat i que mai ha estat duta a Espanya perquè 1/ Els delictes pels quals és reclamat per Madrit (concepte) a Europa no són homologables, 2/ Les demandes són tècnicament lamentables i no hi ha per on agafar-les, 3/ Quan el jutge espanyol ha vist que no li donaven la raó com ell volia, SEMPRE ha retirat les demandes i 4/ Perquè, finalment, ha intentat enganyar el sistema judicial europeu amb una trampa que no arriba ni a efecte especial d’una pel·lícula d’Ed Wood.

Però el millor de Casado és aquest concepte tan democràtic del que entén ell que és la separació de poders: “Durem Puigdemont al Tribunal Suprem. Encara que haguem de viatjar fins a l’últim país d’Europa”. Bé, si així ho continua determinant la justícia, no? O és que farà ell de jutge? O el jutge farà de polític? Ai, no ho sé... Potser el millor és que es comprin un mapa d'Europa i hi marquin els pocs països on encara no li han donat la raó al president Puigdemont.