I amb el número 155 es retira l'independentisme i entren al seu lloc els drets civils.

Sí, és que ara la cosa ja no va de perillosos indepes que volen votar i als quals s'ha humiliat, s'ha insultat, s'ha vexat, s'ha menyspreat i se'ls ha empresonat inventant-se uns delictes que mai van passar, cosa que ha format part d'una estratègia d'invisibilització feta en nom d'una manera totalitària d'entendre la unitat d'Espanya.

Sí, és que la qüestió ara ja no són els indepes, sinó fins on està disposat a arribar aquest Estat paral·lel que actua totalment fora de control. I, sobretot i per sobre de tot, qui els aturarà? Justament en un moment en què l'esquerra espanyola està acollonida després de la irrupció de Vox.

Diuen que els catalans tenim la síndrome del gos apallissat. Però l'esquerra espanyola també. La guerra civil del 1936 és un cadàver al mar. I els cadàvers que són al mar sempre acaben surant.  

Per què el franquisme i el posterior franquisme sociològic no van voler desenterrar els morts de les cunetes de les carreteres? Perquè els vençuts recordessin sempre que havien perdut. El franquisme sociològic, del qual és hereu sanguini i ideològic l'actual Estat paral·lel, només entén el “pormisgüebos”. El seu únic argument ha estat sempre i és ara la violència que acaba en aniquilació física. Però després ve la destrucció intel·lectual i moral de l'enemic, mai rival. Després de matar-lo cal pixar-se en la seva tomba davant de la seva família. Cal la humiliació. Perquè n'aprenguin. Perquè escarmentin. Perquè abaixin el cap per sempre. És l'extermini del derrotat perquè tota la vida tingui por i no s'atreveixi ni tan sols plantejar-se la possibilitat d'aixecar la veu.

El delicte d'odi el van inventar ells. Perquè ells són l'odi. I passa igual amb la resta d’adjectius-consigna que excreten. De fet, tot el que aquesta gent diu dels altres realment és perquè ells ho són i permanentment es veuen reflectits al mirall. És la típica reacció que hem vist centenars de vegades en molts àmbits i consistent que qui més brama contra alguna cosa és qui més ha de callar sobre aquella cosa perquè aquella cosa és ell. És una reacció psicològica tan primària que ja l'ensenyen el dia que fas la preinscripció a la carrera de psicologia.

No, ni l'esquerra ni els demòcrates espanyols diran res sobre aquesta estratègia de violació i posterior eliminació dels drets civils posada en marxa a Catalunya. Bàsicament, perquè 1/ pensen que el tema no va amb ells, 2/ la premsa del règim és mestra en tapar i manipular la realitat, 3/ la idea de l'Espanya totalitàriament uniforme ha destrossat la idea de l'Espanya plural i democràtica i, sobretot, 4/ perquè estan acollonits.

Els demòcrates ni hi són ni se'ls espera.