Potser ara vostè, llegint el titular, haurà dit: Olvido queeè? Si ha estat així, vol dir que viu en un altre sistema solar i no sap qui és realment famós. O dissimula. Perquè no em puc creure que algú no em conegui, jo que en poc temps he passat de fer de mestra i de regidora socialista de Los Yébenes (Toledo) a ser una estrella de la TV.

Tot va començar el setembre del 2012 amb el famós vídeo aquell on jo hi apareixia conill i estimant-me molt a mi mateixa. Vaig gravar-lo per compartir-lo amb un amant molt discret que tenia i que era futbolista. Tan discret que va reenviar-lo a tothom i va acabar rebent-lo fins i tot el meu marit. I vaig haver de dimitir de regidora, cosa que va provocar la solidaritat d’algunes (i alguns) “progres” que consideraven injust haver de deixar la política per això...

Una altra s’hauria amagat sota de 300 pedres. Jo no. Jo vaig aprofitar el moment de plaer unilateral fet imatge per començar una nova vida. I vaig deixar els progressistes solidaris amb un pam de nas. És cert que em va ajudar aconseguir de seguida un manager que em va dirigir la carrera. I no un manager qualsevol, que estem parlant d’en Toño Sanchís, poca broma. Si, coi, en Toño, qui durant molts anys fou ideòleg de l’Esteban...

En poc temps vaig concursar al “Mira quien salta”, un concurs molt bonic de Tele 5 on es tractava de saltar a una piscina. Després vaig fer una portada d’Interviu per la qual vaig cobrar 12 mil euros i on ensenyava menys que al vídeo. Pocs mesos després vaig repetir portada i ja hi vaig afegir un calendari. I ho vaig rematar mostrant-me al Primera Línia. Però com que calia nodrir també les revistes amb text, vaig dedicar-me a ser convidada a diverses festes i a això que ara en diuen “events”. Això em va permetre sortir sovint als mitjans. El següent pas va ser quedar-me embarassada amb 43 anys i dir que deixava la vida pública. Però va ser parir i tornar a omplir hores als programes del sidral. Aquest cop gràcies a un vídeo fotent-me un filet amb un empresari. Bé, a veure, la passió era tanta que més que filet era “ternasco”. Va ser quan el meu marit, que ja començava a tenir problemes per passar per la porta de casa, encara m’acompanyava als programes. Sí, perquè després del vídeo fent-me un autohomenatge i el del empresari mirant-nos si teníem càries, el meu marit i jo anàvem pels platós. Passant per caixa, naturalment.

Aquell va ser el moment perfecte per entrar a Gran Hermano VIP i barallar-me molt amb Belén Esteban. Allò em va fer pujar molt la valoració al Dow Jones del “Sálvame”. Quan vaig sortir de la casa, vaig dir que havia escrit una novel·la estil “50 ombres de Grey”. I la vaig publicar i tot. Es deia “El abrazo infiel”. I va haver-hi gent que es va pensar que jo era escriptora.

I, res, doncs ara fa poc va tenir molta sortida un presumpte afer meu amb l’Alesandro Lecquio que vaig esbombar sense cap prova i que ens ha permès a tots dos sortir a uns quants programes i anar ingressant, que és del que es tracta. Particularment entretingut va ser el polígraf que em van fer per saber si la història era certa o no. I ja sap vostè que el que diu el polígraf del “Sálvame” és veritat certa. La seva fiabilitat vindria a ser com la de Douglas marcant a Cristiano Ronaldo una final de Champions al Bernabeu. M’encantaria recordar amb vostè com va anar:

- ¿Disfrutaste cuando se hizo público el nombre de Alessandro Lequio en el 'Deluxe'? No. Dice la verdad.

- ¿Has sacado a la luz tu romance con Lequio porque necesitas dinero? No. Dice la verdad.

- ¿Has perdido los mensajes que tenías con Lequio porque cambiaste de teléfono móvil? Sí. Dice la verdad.

 -¿Te guardas alguna prueba contra Lequio que pueda demostrar esa relación? No. Dice la verdad.

- ¿Intercambiaste mensajes de móvil con Alessandro Lequio? Sí. Dice la verdad.

- ¿Es cierto que Alessandro te habló de otras relaciones que había tenido con otras mujeres? Sí. Dice la verdad.

Què, boníssim, oi? És lògic, doncs, que amb aquestes habilitats que demostro, hagi fitxat per “Mujeres, Hombres i Viceversa”, un programa que si no l’ha vist mai, li recomano que aquest estiu ho faci. I també és lògic que em continuïn fent entrevistes en profunditat en mitjans de referència com La Otra Crónica de El Mundo, on el cap de setmana passat hi deia coses com: “aquest estiu no guanyaré ni 125 mil euros”, “he tingut un afer amb un empresari molt important”, “després de tenir el segon fill va quedar-me un mugró invertit, em vaig obsessionar i vaig arreglar-me’l. Però vaig posar-me una talla petita, una 85. Vaig dir-li al metge que no volia ser unes tetes amb cames”, “m’acabo de posar botox per primer cop. Cada sessió val 400 euros, però em fan descompte i me’n cobren 150”. Què? Nivell, eh?

Bé, ara vostè que ja té clar qui sóc, oi? Doncs si em permet, em vaig a demanar un altre San Francisco, que aquí al Carib, on passo uns dies relaxant-me de tant de moviment, hi fa caloreta.

Fins aviat. Perquè no dubti que aviat tornaré a aparèixer per alguna banda... La màquina no s’atura i jo haig de pagar una hipoteca.