I què, vostè amb qui va, amb Putin o amb Ucraïna? Sí, és que es veu que a les guerres sempre s'ha d'anar amb algú i depenent de la ideologia de cada qual. Perquè les raons es donen i es prenen en funció de què defenses i no de qui és l'agressor i l'agredit. Ah, que en aquesta invasió vostè és equidistant? Però, què m'està dient! Està contra la guerra, però també contra l’OTAN i em diu que ara mateix hi ha moltes altres guerres sobre les quals ningú en diu res. ¿M'està parlant de guerres sobre les quals vostè tampoc havia obert boca fins avui i que justament ara se'n recorda d'elles per justificar la seva equidistància? Ah, d'acord! Vostè no està a favor de Putin, però tampoc pot defensar l’OTAN. Perquè vostè defensa que el partit el juguen Rússia contra l’OTAN. Perfecte. El no a l'OTAN és del 1986 i som al 2022.

El “No a la guerra” de l'Iraq va ser molt més majoritari perquè va ajuntar un no a Bush i a Aznar, que era ideològic, amb un no a les mentides descarades per justificar una guerra que no tenia cap sentit. Com la majoria. En aquell moment els nostres governs eren el Putin d'ara buscant excuses per fer el que volien fer fos com fos i bombardejaven el dèbil. I en aquella condemna ningú va invocar els bombardejos al Iemen de torn per ser equidistant. No calia. Esclar, cada cosa té el seu moment i les justificacions són com massilla que serveix per tapar qualsevol forat argumental. Sí, és que hi ha moments en que estar a favor de la pau és més fàcil que altres, oi? Total, que tots estem contra la guerra, però. Com aquell que no és racista, però. No, no i no rotunds, però al final sempre la frase no s'acaba en la condemna sinó que continua amb un però.

I mentre, la ultradreta europea, o bé callada a casa o bé callada al parlament alemany aquest matí, amb tots els diputats dempeus aplaudint l'ambaixador d’Ucraïna present al ple extraordinari de la cambra on s'ha tractat del conflicte. I ells asseguts i quiets. Perquè ells també són equidistants. Exactament per l'altra banda. Com ho són amb els refugiats, oi? Perquè ara, què defensaran alguns? Que els ucraïnesos que fugen de la invasió siguin acollits a Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania o truquem Erdogan perquè ens els entretinguin en uns camps que, des de tots els punts de vista, són immorals? Kíev és a tres hores i tres quarts en avió de Barcelona. Vaja, a tocar. Però Trípoli, a Líbia, és a dues hores. I els hem deixat ofegar-se a la mediterrània tancant els ulls i, sobretot, les fronteres. I als sirians també. I als africans que arriben de països subsaharians. No, és que tots no poden venir. No hi caben. Ja, perquè tot és molt complex. Massa. I és molt més còmode despatxar-ho a partir de la ideologia i dels prejudicis que se'n deriven que de l'anàlisi de cada realitat.