Convoquen una roda de premsa. I a l'hora prevista em planto davant el televisor, la ràdio, o l'ordinador per seguir-la. L'hora prevista són les X, però sempre acaben fent-la a les X+1 hora més tard. I això és una falta de respecte total i absoluta. Escoltin, si no tenen preparat què han de dir, no posin cap hora. No passa res. I quan ho tinguin tot a punt, llavors ens diuen a quina hora sortiran. I surten a aquella hora. I no fan esperar a la gent, que potser té altres coses a fer a la vida. Al menys tan importants com seguir la roda de premsa.

I a l'hora prevista, més una hora de retard, hi apareixen diverses persones per explicar-nos què passa. I per detallar què pensen fer perquè deixin de passar. I, servidor de vostè, es concentra molt en tot el que diuen. I passen cinc minuts. I passen 10 minuts. I començo a mirar-me a mi mateix amb cara de “tu estàs entenent res?”. I la meva autoresposta és que no. I passen 20 minuts, 45, una hora i 10... I aquelles persones continuen allà xerrant i servidor continua allà palplantat sense entendre res. I em preocupo. Fruit de l'edat, estaré patint severes mancances cognitives?

I llavors envio un missatge a d'altres persones que sé que s'estan mirant la compareixença i els pregunto si estan entenent res. Ull, no estic parlant de gent com jo. Parlo de persones amb un nivell intel·lectual homologable, que la majoria de vegades són expertes en el tema que es planteja en la roda de premsa, que fa anys es dediquen a sentir gent que surt a explicar coses i que tenen els dits pelats d'escriure peces de resum del que diuen els altres perquè vostè i jo les entenguem. I la resposta que em donen és que estan igual de perdudes que jo. I en aquell moment encara em preocupo més. Per què? Perquè se suposa que qui surt a donar explicacions ha de ser entès per qui ha de transmetre aquesta informació a l'opinió pública. I si no això no passa, tenim un problema. Greu. I no està passant un cop, sinó que ja s'ha convertit en un clàssic.

I arriba el moment de les preguntes. I allà es plantegen els dubtes. I llavors penso: “Aaaaara! Aquesta és la meva. Estaré molt atent i molt concentrat i per fi entendré la cosa”. I fan la primera pregunta-dubte-aclariment. I la resposta no n'aclareix res. Ni a mi ni a ningú. I no és un consol, sinó la trista realitat. Per això arriba la repregunta de reaclariment del dubte. A veure si tenim sort. I tampoc. I així fins el final. Total, que acaba la roda de premsa i no sabria dir-li què han explicat, què han anunciat i com faran el que han dit i explicat. Però el pitjor és que els periodistes que han d'explicar-ho als ciutadans, tampoc han aclarit res.

Total, que si ningú ha entès què sortien a explicar, tot el que han explicat no queda explicat i, per tant, no ha servit com a explicació. Pregunta: Ja que se suposa que surten a explicar-nos coses, no seria interessant que les entenguéssim? I si el problema és que no tenim prou nivell, no seria possible baixar-lo una miqueta a veure si som capaços d'aclarir-nos? I potser així ho podrem explicar a una ciutadania que assisteix astorada a hores i hores de paraules i més paraules que no entén.