“Per motius d'oportunitat i de seguretat”. I també “per protegir la institució.” Aquests són els motius oficials pels quals aquest divendres sa Majestat el rei Felip VI no vindrà a Catalunya per presidir “el tradicional lliurament de despatxos” als nous jutges que surten de l'escola judicial. L'escola judicial que, com bé ja sap, és la institució que va presidir l'esposa del jutge Llarena. Ara bé, si ara vostè em pregunta què és exactament un “motiu d'oportunitat” i per què l'absència reial “protegeix la institució”, li diré que són dues qüestions molt interessants, que estan molt ben plantejades, però que són uns eufemismes que se m'escapen.

De la mateixa manera que quan llegeixo que algú treballa en “l'economia informal” ja entenc que treballa en negre, no aconsegueixo aclarir per què no és oportú que el Rei d'Espanya visiti un territori sobre el qual regna i on, per tant, hi habiten uns súbdits que haurien d'estar encantats i honorats amb la seva visita. Que per això són súbdits. Tampoc tinc clar de què o de qui cal protegir una institució que, pels motius ja exposats, hauria de ser molt estimada per les persones ja citades. Perquè, a veure una cosa, qui podria no desitjar mostrar el seu amor apassionat i incondicional per qui i pel què vam donar-nos entre tots, oi?

Esclar, perquè a veure si resultarà que el Rei i la institució que representa no són gaire apreciats en aquesta part del Regne i per això prefereixen que no vingui, per no fer evident aquesta circumstància. I, calli, no fos cas que aquesta desafecció vingui per l'actitud del rei i de la institució que representa vers Catalunya. Ei, no ho sé, podria ser, no? Que, de vegades, les coses passen per algun motiu. Vull dir, que si vostè surt al carrer sense paraigües i es mulla durant molta estona, ves que no plogui.

Però aquesta visió des d'aquí estant de “si vostè senyor Rei no ve, vostè sabrà què ha fet i si això ha tingut unes conseqüències ara vostè ha d'afrontar-les” també conegut com “havel pidio muet·te”, contrasta amb la visió des d'allà estant. Agafem a l'atzar un editorial d'un mitjà digital. No ho sé, va, Vox Populi mateix. Segons ells aquesta absència és “el colofón de una indecorosa capitulación ante los enemigos de la legalidad; la más deshonrosa traición al Estado ejecutada con alevosa nocturnidad para contentar a quienes pretendieron unilateralmente dejar sin efecto la legalidad constitucional. Con esta decisión (es refereixen a la de no venir) se desanda el camino de recuperación de la autoestima que muchos catalanes, hasta ese momento silenciados por la bota del independentismo, iniciaron el 3 de octubre de 2018 con el discurso del Rey. Impedir la asistencia de Felipe VI a un acto de indudable simbolismo en Cataluña, no solo es un hecho indigno, también es de una estupidez difícilmente superable y que sin duda tendrá muy serias consecuencias. (...) La responsabilidad que ha contraído Pedro Sánchez con esta decisión es inmensa. De un solo golpe somete a una insoportable humillación a la Corona y a la Justicia, las dos bestias negras del golpismo secesionista. (...) Hay quien en estas oscuras horas reclama una firme respuesta de la Casa Real. Quizás no sea el caso. Felipe VI no puede rebajarse hasta donde lo ha hecho el que ya es el peor presidente de la democracia, a quien sostiene un partido en el que ya no parece quedar nadie con una mínima dosis de decència”. Vaja, jo diria que no hi estan gaire d'acord, pobres. I dic pobres pel disgust que se'ls percep.

Aquí els partidaris del “diàleg” hi veuran un intent del Gobierno de baixar el suflé i trobar el famós camí del mig que arriba amanit amb la famosa tramitació dels indults (que toca per llei), els que defensen que “ni aigua” hi veuran una rendició d'una monarquia que ja no controla Catalunya i reconeix que “hem marxat” i el Madrit (concepte) neofranquista (o sense el neo) aprofitarà per seguir desgastant “el gobierno sociocomunista”. Però ves que aquest no sigui un capítol més de la guerra civil judicial que va obrir al debat públic el fiscal Navajas. Ves que “l'oportunitat” (o inoportunitat) de la presència del Rei no tingui a veure amb el fet d'estalviar-li una inoportuna foto al costat del president del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. Un senyor que, gràcies al bloqueig del PP, continua ocupant el càrrec a pesar d'estar caducat (el mandat), i que aprofita per anar anomenant jutges de la seva corda i que seran els que controlaran el poder judicial els pròxims anys.

Total, ves que ens creguem importants i al final la cosa no vagi ni de catalans.