Ho ha dit José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat entre els anys 2016 i 2018: “No van haver-hi càrregues policials.... tècnicament parlant”. O sigui, allò que vostè i jo vam veure i que Josep Borrell diu que no va existir, ara resulta que potser sí que ho hem vist, però tècnicament no. Per tant, com que tècnicament no va haver-hi cap càrrega policial, no van ser disparades les pilotes de goma que es disparen a les càrregues policials. Ergo, tècnicament el senyor Roger Español no va perdre cap ull, cosa que a ell el reconfortarà molt perquè, quan a partir d'ara vulgui veure-hi per l'ull que no té, només haurà de situar-se tècnicament en la possibilitat de tenir-lo. Un gran consol.

Però el senyor Nieto ha expressat (o no) altres frases no menys interessants a l'anterior, la majoria de vegades gràcies a l'hàbil interrogatori de Xavier Melero, i que repassem tot seguit. Però abans recordem el seu currículum polític, com per situar la seva declaració. A part de secretari d'Estat, com ja ha quedat dit, va ser alcalde de Còrdova pel PP entre els anys 2011 i 2015 i actualment és diputat i portaveu del PP al Parlament d'Andalusia i Secretari Electoral del partit. Per tant, la seva ha estat la declaració d'un polític en exercici.  

- Ha estat molt bonic quan ha dit que “La policia podria haver pegat més”. Això vol dir que reconeix que van pegar, però sense aclarir si l'hòstia tècnica, a diferència de la real, també fa mal i deixa marca.

- Ha dit que no va haver-hi cap ordre de l'operatiu que ell dirigia per deixar de fer les càrregues que tècnicament no es van fer i que si van deixar de fer-se va ser pel cansament dels policies i els guàrdies civils. És a dir, davant d'una rebel·lió on es volia subvertir la legalitat amb violència, els cossos de seguretat, van decidir ells solets anar a seure per menjar-se l'entrepà.  

- Ha explicat que l'intent de registre de la seu de la CUP es va fer perquè hi havia un manament judicial, cosa que a aquestes alçades tothom sap que és mentida i que va ser precisament la inexistència d'aquesta ordre la que va provocar la retirada de la policia de la porta de la seu del partit. I quan l'advocat Benet Salellas li ha preguntat per què la policia que va marxar d'allà no va anar a la seu d'Economia a controlar la terrible violència existent... no hi ha hagut resposta.

- Ha dit que sobre moltes decisions i actuacions no existeixen informes perquè les comunicacions eren verbals. O sigui, no hi ha constància escrita de la majoria de situacions.

- Ha dit que la jutgessa Mercedes Armas, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va demanar a la Guàrdia Civil prendre algunes mesures cautelars, va donar als Mossos l'ordre de precintar col·legis. Quan les defenses li han dit que no això no era cert, ho ha canviat per un “no em consta que els Mossos precintessin col·legis”. No, esclar, no ho van fer perquè no hi havia cap ordre judicial.

- Ha dit que desconeixia quants policies van resultar ferits per culpa de la gran violència exercida pels votants de l’1-O però no li consta que cap agent agafés la baixa per les lesions sofertes. Tampoc no sap quants dels agents que no van carregar, tècnicament parlant, estan sent investigats en diversos jutjats per la violència que van exercir.

- Ha reconegut que a pesar de la terrible guerra de guerrilles existent als carrers, no va haver-hi cap detingut.

- Ha manifestat que va tenir constància “que el 20-S als vehicles de la Guàrdia Civil aparcats davant la Conselleria d'Economia hi havia armes, com és habitual”. I després ha explicat que va tenir coneixement d'aquestes armes “pels mitjans de comunicació, ja que a mi no se'm havia d'informar. Jo això de les armes ho vaig saber després”. O sigui, a qui de moment és el cap polític de l'operatiu, ningú va avisar-lo de que una turba tumultuària i violenta tenia al seu abast armes llargues. I ningú va fer res per treure-les d'allà. Crec que és el primer cas en la història de la humanitat de les rebel·lions violentes que els revoltats tenen armes i no les fan servir i els defensors de la legalitat deixen a la vista dels revolucionaris unes quantes armes per ajudar-los a practicar la violència. Espectacular.

Però a part del senyor Nieto, la jornada ha tingut un altre gran protagonista, Enric Millo. Al pobre ex delegat del Gobierno l'han marejat tant com han pogut. De declarar al matí, ha passat a ser el segon declarant de la tarda i quan li tocava entrar a la sala, s'ha obert la porta i ha aparegut... José María Espejo-Saavedra, vicepresident segon del Parlament. Ha estat un moment en el qual ningú sabia on era Millo. Finalment hem sabut que era a la sala d'espera, naturalment esperant, i que passava a declarar avui a última hora després de no-se-quants testimonis més. Total que el retard que dúiem ha provocat que finalment Millo declari aquest dimarts a primera hora, 24 hores després del que estava previst. Tècnicament parlant.