Ha succeït davant dels nostres nassos. En directe. Si haguéssim de posar-li un titular, podria ser: “Quan fou morta, a AstraZeneca la combregaren”. Per què? Perquè en cinc dies hem passat del “tots els que es punxin aquesta vacuna tindran un atac de trombosis còsmica fulminant” a un “endavant amb la vacuna, que no passa res” i, si passa, hem de saber què hem de fer. Això sí que és radicalitat i no nomenar responsable de la Conselleria d'Interior a algú de la CUP. El problema és que en aquesta bugada, la de la vacuna no la de la CUP a Interior, no només hi hem perdut un llençol, sinó el joc de llit sencer, els coixins, el matalàs i se'ns ha espatllat la rentadora. I ja veurem si la podem arreglar. Podrien haver-ho fet pitjor? Sí. Com comprovem cada dia, tot és susceptible d'empitjorar, però en aquest cas em temo que és mooolt difícil. Repassem què ha passat?

Van aparèixer uns casos molt puntuals, i molt poc significatius estadísticament, de persones que havien rebut la vacuna i que havien tingut problemes vasculars. Però en cap cas va quedar demostrada una relació causa-efecte. I no ho dic jo, fa dies ho defensen un munt d'experts que sí en saben i des de la prudència més absoluta. O sigui, aquí el que va succeir és que sortint de vacunar-se, a una li va caure un test i li va obrir el cap i un altre va ensopegar amb un arbre, va caure i es va trencar els lligaments. I va començar a córrer, descontroladament i a una velocitat típica de final del primer quart del segle XXI, que les vacunes t'obrien el cap i et trencaven el genoll.

Però, com que estem en mans d'insensats, però no del tot, van decidir mirar-s'ho a veure si realment les vacunes d’AstraZeneca provocaven aquests efectes o no. I avui, hem tingut la resposta. I ha resultat que el nombre de trombes provocats no és superior al que es detecten en la població no vacunada. A partir d'aquí, els governs europeus que van córrer a crear el pànic i es van donar 15 dies de marge, s'ho han repensat i demà mateix comencen a aixecar la moratòria. S'ha acabat el famós cas de la vacuna que et feia aparèixer una tercera orella a la part posterior del genoll. Ara bé, li sembla que fem com als incendis forestals i anem a buscar on i com va començar el foc?

Dubto molt que l'espurna la provoqués un periodista a qui se li va encendre una llumeta i va decidir creuar dades de casos d'un cert tipus de trombes concrets amb persones vacunades, justament, per la patent més barata per dosis i la que, casualment, té l'origen en la Gran Bretanya del Brèxit. Podria ser? Sí, però vostè i jo ja ens afaitem, ens depilem o cap de les dues coses i sabem d'on vénen els nens. I les nenes. I com que ens han ensenyat a pensar malament, vostè i jo sospitem que algú d'algun estament oficial i amb accés a molta informació va establir la relació entre trombes i AstraZeneca a partir d'uns pocs casos. I ho va disparar. O bé per donar un toc d'atenció a la farmacèutica, o bé per desviar el debat sobre la falta de subministrament a Europa d'unes vacunes que Europa ha finançat amb diner públic. I els mitjans de comunicació, que necessitem carn fresca permanentment per tenir clics i audiència, vam inflar el globus en un pim-pam.

El problema, greu, és que aquesta maniobra política ha fet un mal terrible a la credibilitat de les vacunes. I aquests bumerangs, quan tornen, són molt difícils de controlar.