Vol veure com es fa un clickbait invers? Doncs si vostè ha clicat aquesta peça buscant la resposta a la pregunta del títol i es pensa que haurà de llegir-se-la tota per obtenir-la, ja li dic que no cal. L'hi dono ara mateix, però sàpiga que no és ni un sí ni és un no. Perquè em temo que mai sabrem la xifra exacta de morts causats directament per la COVID.

A l'inici de la pandèmia vaig citar repetidament el que vaig anomenar “mètode Marc Castells” com a manera de saber els morts que havia causat realment el virus. Quan el confinament de la Vall d'Òdena, a l'alcalde d'Igualada no li sortien els números. Va optar per oblidar-se de les xifres oficials que només comptaven les defuncions als hospitals i va anar a buscar les de les funeràries, que les incloïen totes. De tal manera que va comparar la xifra mitjana de morts dels últims cinc anys en aquella zona amb totes les que hi va haver durant aquelles setmanes. La diferència, o sigui l'augment de defuncions durant el període febrer-maig del 2020 en comparació amb el del 2014-19 retratava exactament els efectes reals del coronavirus.

El problema és que aquesta manera de comptar va ser efectiva en aquell moment concret, però en el conjunt de l'episodi, que ja veurem quant dura, s'ha acabat demostrant com una formula inexacta. Per què? Perquè l'augment de la mortalitat sí que ha estat causat indirectament per la COVID, això segur, però no tots els morts ho han estat com a conseqüència directa del virus. M'explico.

Avui el senyor Josep Lluís de Villasante (@LluisTapias) ha penjat a twitter les dades del Instituto Nacional de Estadística amb l'excés de mortalitat a Espanya durant el 2020 en relació a la tendència 2016-2019. Mirant-les, hi veiem un 19% de defuncions més a Espanya (+69.809), un 26% a Catalunya (15.064) i un 44% a Madrid (18.472). I per analitzar-ho detingudament ha adjuntat les dades per autonomies i províncies i la comparativa per xifres totals.

Taula1

Taula2

Taula3​Ara bé, parlant amb metges de diverses especialitats i d'arreu del territori, tots expliquen que des del març a data d'avui, hi ha hagut una xifra indeterminada de persones que no han anat a visitar-se per por, perquè en alguns casos era impossible donar-los-hi hora o per altres causes. A banda dels milers d'operacions que s'han hagut de posposar. Ningú sap els efectes que això ha tingut en la salut col·lectiva. Ni els sabrem mai. Però tampoc no sabem les conseqüències que provocarà el virus en les persones que el passin i que potser en el futur acabaran patint seqüeles que mai es relacionaran amb la pandèmia. De la mateixa manera que desconeixem els efectes que tindrà en la salut mental i que poden derivar en malalties que vagi a saber com es manifestaran. I quan.

Si em permet li parlo de la meva experiència personal, sense cap valor estadístic. Al meu voltant han mort més amics, companys i coneguts per càncer que per COVID. La majoria feia anys que el tenien, però anaven fent amb una certa estabilització. Mai sabrem si sense el virus haurien viscut més. Ells i els que han mort per altres patologies que no tenen a veure amb la COVID són en aquesta impersonal xifra del 26% d'augment de les defuncions, però és impossible determinar en quina casella posar-los. L'únic cert és que els hem perdut i que en alguns casos no ens vam poder ni acomiadar. I això sí que és, directament, culpa del virus.