Titular del passat setze d'octubre: “L'Audiència Nacional suspèn l'ingrés a presó de Gemma Montull ‘pel seu esforç’ per tornar els diners del saqueig del Palau”. Gemma Montull, filla de Jordi Montull. mà dreta de Fèlix Millet durant els anys de l'espoli del Palau de la Música, era la directora financera de la institució i havia estat condemnada a quatre anys de presó i a una multa de 2.600.000 euros per malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d'influències i blanqueig de diners.

Finalment aquest admirable “esforç” va ser recompensat canviant-li la presó per 365 dies de treballs comunitaris, l'embargament dels seus béns i una multa de 500€ mensuals durant cinc anys. Però a servidor de vostè, que tot i ser de lletres sap sumar i multiplicar, li surt que de 500 euros en 500 euros mensuals, en cinc anys només pagues trenta mil euros, que queden una miqueta lluny dels més de dos milions i mig de la multa. Tan lluny que, degut a que també sé restar, em surt que faltaran per ingressar dos milions cinc-cents setanta mil euros. Però miri, si només pot pagar 500 euros, doncs benvingut sigui.

Nou dies després, el diumenge 25 d'octubre, en Roger Escapa va entrevistar Gemma Montull a El Suplement de Catalunya Ràdio. I allà va dir que ella i el seu pare van ser víctimes de la personalitat de Millet “una persona molt complicada. Ho era, ho és i ho serà, perquè és un personatge. És una persona a qui no podies dir que no a res. Molt autoritària i difícil de treballar-hi” i que se'n penedeix “cada dia de la seva vida” de no haver actuat “com hauria d'haver-ho fet”.

O sigui, la pobre senyora va trobar-se en una situació inesperada i ara estava fent el possible per rescabalar la malifeta. Entranyable. Si no fos perquè pocs dies després de tot això la Fundació Palau de la Música, que va exercir l'acusació particular al judici, va denunciar que Gemma Montull “no té cap voluntat de tornar els diners”. I ho afirmava basant-se en que ingressa 3.350€ mensuals del lloguer de tres finques... que la sentència va embargar i que ella va llogar amb posterioritat. Però esperi's que ara riurà. Sí, perquè el llogater d'una d'elles és el seu fill, a qui li va fer un contracte per 10 anys amb dret preferent a compra si l'immoble es ven o es subhasta. Vaja, que passi el que passi, serà seu i per un preu inferior al de mercat. Bingo! N'hi ha algun altre? DONCS SÍ!

I és un bingo amb folre, manilles i puntals a càrrec del pare de la senyora, en Jordi Montull, condemnat a set anys i sis mesos de presó i a pagar una multa de dos milions nou-cents mil euros per malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de diners i un delicte contra la hisenda pública. Ell, a l'igual que sa filla, també fa un ingrés simbòlic de 500€ al mes perquè va dir que no tenia diners per pagar la multa i havia de passar-li una pensió a la seva dona. Però la Federació d'Associacions de Veïns de BCN ha descobert una coseta que comença per la lletreta V: Montull cobra vint-i-vuit mil quatre-cents euros anuals pel lloguer de tres pisos que té a mitges amb la seva dona. I sap què? Que ell tampoc n'havia dit res. Aaai, quina família de desmemoriats!

A Millet, efectivament, no li podies dir que no a res. I suposo que per aquest motiu la resta de la banda tampoc no pot dir que no a amagar ingressos per no haver de pagar les multes corresponents ni anar a la presó. És que, miri que n'arriba a ser de trapella aquest Millet, eh!

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat