Imaginem que vostè té una botiga de mobles. I dic de mobles, com podria dir qualsevol altre establiment. Bé, doncs visualitzi que vostè té a l'aparador, allà posadet, un sofà per vendre. I té tres o quatre cartells on hi diu que el preu és de 2 mil euros, però és una ganga perquè és un gran sofà, molt còmode, elegant i el material amb el qual està entapissat genera escalfor a l'hivern i fresqueta a l'estiu.

Però la gent que passa per davant de la botiga veu que vostè es passa el dia llençant al sofà cafè, farina, oli de gira-sol, vi de bric, 243 dotzenes d'ous i tres caixes de groselles madures. I, a més, hi diposita diversos paràsits (vius i morts) i a sobre dels coixins hi mata un porc amb un tallaungles, amb la carnisseria que això implica. Vostè, quin creu que pot ser el futur comercial del sofà? Menys vendre'l, què espera que podrà fer amb ell? A part de cremar-lo allà mateix, creu que té alguna altra opció?

Doncs després de veure l'espectacle de Xavi Hernandez, a qui la directiva del Barça ha estat tres dies fent-li una oferta perquè vingui ja a entrenar l'equip, que en Xavi s'ho pensa, que diu que no, que vaja quina mala sort, que aquí no ha passat res i que tot continua igual al primer equip blaugrana, tinc la sensació que en aquesta història el Barça és l'amo de la botiga de mobles i Valverde és el sofà. I penso que en tres dies a Valverde li han fet encara més porcades que les patides per l'hipotètic sofà de l'aparador.

Si tu vols fer fora l'entrenador del teu equip després de perdre un partit d'una competició menor que no té cap valor i on, a més, hi has jugat bé, tens tot el dret de fer-ho, naturalment, però ho comuniques oficialment i, a continuació, presentes el substitut. Perquè ja tens un substitut decidit. I el substitut decidit és un senyor que el fas venir perquè té un projecte, una idea, un plantejament i no el primer que entra a la botiga a preguntar si li pot llençar oli de tractor al sofà de l'aparador.

Hi ha hagut un parell de bones oportunitats per fer fora Valverde, si el que es volia era fer-lo fora. Però és incomprensible desautoritzar-lo, menysprear-lo i desqualificar-lo públicament d'aquesta manera a mitja temporada quan vas líder i has superat la lligueta de la Champions. Per què ara? I, sobretot, per què de la manera com s'ha fet? Xavi ha dit que no (imagini's si veu clar el panorama) i ara a Valverde només li queda fer-se una moció de confiança a si mateix, votar-se en contra i marxar. I molt emprenyat amb el tracte.

És que, amb quina cara i amb quines ganes et presentes ara al pròxim entrenament i els dius als jugadors que et facin cas? Però si se'n cardaran de tu als teus nassos. I amb quin discurs vas a la pròxima roda de premsa sabent que tothom sap que la directiva i la secretaria tècnica no confien en tu? Però no hi confien fins al punt que ha anat a buscar un substitut sense saber si la persona temptejada diria que sí. I, què surts a dir? No, que el sofà quedarà com nou fregant-lo amb un drap mulladet amb una miqueta d'essència de trementina i oli de llinosa i després assecant-lo amb sal gruixuda i bicarbonat?

A Valverde podien haver-lo fet fora al final de la temporada passada i no ho van fer. Potser perquè no tenien substitut? Ni idea. I podien haver-li buscat un substitut amb calma i fer-lo fora al final d'aquesta. Però fent el que han fet ara, a Valverde no li han deixat cap altra alternativa que plegar i fotent un sonor cop de porta. Per dignitat i per respecte a si mateix. I el pitjor de tot és que han demostrat que no el volien i que no tenien recanvi. Perquè si l’haguessin tingut no haurien anat a corre-cuita a buscar a Xavi sense ni tan sols tenir segura quina seria la seva resposta.

Un immens despropòsit.