En un Estat on està demostrat que l'organitzador d'un atemptat que va provocar 15 morts a BCN era col·laborador dels serveis secrets espanyols, la notícia en un dia com avui és saber què passaria amb Messi si Catalunya fos independent. Memorable.

I, què passarà amb Messi?, es pregunta ara segurament vostè. Doncs mirem-nos què diu la premsa de Madrit (concepte), que és qui publica l'exclusiva mundial en portada:

I ara mirem-nos el text interior on desenvolupen la notícia: “La situación política en Cataluña ha salpicado incluso a Lionel Messi. El jugador argentino quiso tener claro qué ocurriría en el caso de que Cataluña lograra la independencia, de modo que obligó al Barcelona a establecer las condiciones en las que dejaría el club si la secesión se llevase a efecto. Así las cosas, Messi se ha comprometido por escrito en su nuevo contrato millonario de renovación a seguir en el Barcelona, pero sólo si esa hipotética independencia le permitiese jugar en «una liga de primer nivel europeo», algo que la legislación vigente hace imposible en el caso de la española. De lo contrario, abandonaría automáticamente el club sin necesidad de pagar su cláusula (700 millones)”.

Fins aquí la notícia pura i dura. Però més endavant arriba la interpretació que contradiu la pròpia noticia: “El Barça le ha comunicado al jugador que en el caso de que se produjera la independencia catalana, quedaría automáticamente libre. (...) También se le ha aclarado que en la misma situación quedarían el resto de jugadores de la plantilla, por lo que se le ha precisado que en ningún caso estaría obligado a continuar en la entidad si ésta pasara a integrarse en una liga conformada exclusivamente por equipos catalanes, por ejemplo”.

Arribats a aquest punt, analitzem 1/ la notícia i 2/ la posterior interpretació.

Comencem pel punt 1. Els advocats i assessors contractats per la família de jugador, professionals en redactar aquest tipus de contractes, han de preveure-ho tot. I tot vol dir “tot”. I això hauria de preocupar l'unionisme radical perquè implica que els experts a sou de l'esportista més important del planeta Terra no descarten que Catalunya marxi d'Espanya abans de 4 anys, que és la durada del contracte que ens ocupa. Ho afirmen? No. Ho contemplen? Sí. Si no, no haurien inclòs la hipòtesi. I, preveient aquest escenari, protegeixen el seu client i el seu valor de mercat obligant el Barça a garantir que l'equip no es quedarà jugant una lliga menor (com seria una d’exclusivament catalana) sinó que participarà en alguna de les grans lligues europees. El futbolista, a canvi, garanteix que es quedarà al club fins i tot en cas que Catalunya sigui independent. Per tant, Messi juga en un Barça que ha deixat de ser autonomia gràcies al 155, però també hi jugaria en cas de ser una República independent. Fins aquí la notícia.

I ara anem al punt 2, el de les interpretacions. Com que l'actual legislació no preveu que els equips d'una Catalunya independent puguin jugar la lliga espanyola, El Mundo es permet escriure aquest paràgraf: “El Barça le ha comunicado al jugador que en el caso de que se produjera la independencia catalana, quedaría automáticamente libre”. Però escriure una cosa, no vol dir que la cosa en qüestió sigui certa. Sobretot quan el que s’escriu entra en contradicció amb el que s’ha escrit unes línies més amunt: “Messi se ha comprometido por escrito en su nuevo contrato millonario de renovación a seguir en el Barcelona, pero sólo si esa hipotética independencia le permitiese jugar en «una liga de primer nivel europeo»”.

Per tant, un cop més, per la gent normal, la notícia és la notícia i no la interpretació político-propagandística que se'n fa. Però per la part de la societat que considera normal que en un país normal es consideri normal que l'organitzador d'un atemptat amb 15 morts treballés pels serveis de l'Estat que ha patit l'atemptat, la notícia no és la notícia sinó la interpretació político-propagandística que se'n fa.

Ei, i cap problema. I tothom encantat de la vida obrint els regals dels Reis.