Comparteixo amb vostè una piulada que s'ha fet viral les últimes hores. Aquesta:
Analitzem la imatge? Un membre del CNP agafa una noia que, per com vesteix, sembla membre del personal sanitari. El llenguatge corporal d'ella és de voler marxar de l'abraçada ja que el cap i el cos estan situats en direcció contraria a la d'ell. A més no interacciona amb el policia, al contrari. El final del braç dret d'ell no el veiem, però pel gest no costa gaire imaginar que cau aproximadament a la zona del pit dret d'ella i que és molt difícil que pugui evitar tocar-lo. Per la gestualitat fins i tot sembla que el policia estigui detenint la noia i ella comenci a fer el gest d’escapolir-se’n. Per tant, el que transmet la imatge és de tot menys que els dos personatges formen un equip. I els centenars de missatges contraris i molt crítics de les últimes hores demostren que la campanya envia el missatge contrari al pretès. Per tant, és una mala campanya.
A més, i en plena pandèmia, no hi ha distància de seguretat ni cap dels dos duu mascaretes. Són dues persones que haurien de donar encara més exemple a causa de la feina que fan, cometent una irregularitat.
Situem ara el dibuix en el context. Resulta que apareix en una piulada de la Consejería de Salud y Familias de la Junta de Andalucía. Per tant, no és algú que l'ha fet i l'ha penjat al seu compte particular, no, sinó que forma part d'una campanya institucional com moltes altres que estem veient aquests dies. Per tant, se suposa que haurà hagut diverses propostes i algú, amb el criteri que ha considerat convenient, li haurà donat el vistiplau.
Fins aquí el que suposem que ha passat sense saber res més ni del dibuix, ni de qui l'ha fet, ni per què l'ha fet així, ni com ha arribat al compte de twitter de la Consejería.
Anem ara a la història real. La piulada, i per tant el dibuix, es va començar a fer viral ahir aquest dijous a la nit. I ho va fer amb tanta potència que, davant les crítiques que estava rebent, l'autora va haver de sortir a corre-cuita a les xarxes a donar una explicació:
Per tant, resum del que ha passat aquí: una mestra afeccionada a la il·lustració rep una foto d'una parella perquè la dibuixi. La foto, pel que sigui, té un significat especial pels dos protagonistes i per aquest motiu en volen una interpretació artística. Però nosaltres desconeixem quin és aquest significat ja que forma part de la seva intimitat. Nosaltres no tenim la informació que tenen ells i el nostre codi d'anàlisi és diferent al seu. La nostra percepció veient la imatge i en el context on està situada difereix completament de l'original. I això no és culpa de la parella que volia el dibuix, ni de la persona que l'ha fet, ni nostra.
I per si quedava encara algun dubte per aclarir, aquest divendres el compte @IlustrandoDudas, que es presenta com a “informació, formació i assessorament per a il·lustradors que estan començant”, ha fet un fil on acaba de donar tots els detalls:
La Consejería, responsable última del compte, abusant de la bona fe d'una particular no professional, s'ha apropiat d'un dibuix d'aquesta persona per usar-lo en una campanya institucional. I ho ha fet sense avisar-la i sense pagar-li un cèntim. I un cop ha esclatat la polèmica, ni li ha demanat excuses pel merder on l'ha situat, ni ha retirat el dibuix, ni ha esborrat la piulada. Ni tampoc ha donat explicacions sobre el sidral que s'ha organitzat. S'ha limitat a dir això:
I punt i final. Res més. Cap referència a la polèmica, ni cap aclariment, ni un sol comentari. Potser perquè considera que la noia no mereix un mínim de consideració i que la gent no té motius per ofendre's. I aquest és el gran tema que supura d'aquesta història i que, un cop més, va de masclisme.
El problema és que ni el responsable de xarxes primer, ni ningú de la Consejería després, han vist que estan transmetent un missatge masclista, de submissió de la dona i de superioritat d'un cos de seguretat cap a una civil. Ho troben normal, un gest habitual, i ni tan sols deuen entendre la polèmica. Miren el dibuix, i situat en el context d'una campanya institucional de sensibilització per enviar un missatge positiu de col·laboració i igualtat, no els grinyola gens. És el seu dia a dia. És el seu paisatge habitual. Per a ells tot és tan natural que 24 hores després el dibuix encara hi és. Sense cap problema. I, sobretot, sense cap explicació.
Potser m'equivoco però estic convençut que si l'autor hagués estat un home, li haurien pagat pel dibuix d'un bon inici i un cop esbombada la polèmica, ja hauria desaparegut i la piulada hauria estat esborrada. Perquè el pitjor del masclisme és que qui el practica considera que no ho és.