El senyor Marcos de Quinto Romero va ser número dos de la llista de Ciudadanos per Madrid a les últimes eleccions espanyoles. Actualment és diputat al Congrés i membre del Comitè Executiu de Ciudadans, on hi va entrar en substitució de Toni Roldán, qui havia dimitit com a protesta per l'acostament de la formació taronja a VOX.
Abans de tot això, el senyor Marcos de Quinto Romero havia estat president de Coca-Cola Iberia durant 14 anys. I posteriorment va arribar a ser el vicepresident europeu i el vicepresident mundial de la companyia.
O sigui, amb aquest currículum el senyor Marcos de Quinto Romero hauria de ser llotja del Bernabéu amb canapè de beluga en una mà i negoci amb un benefici de set xifres a l'altra. Amb aquest currículum, al senyor Marcos de Quinto no hauríem d'imaginar-lo fent de cunyat en un bingo de barri a les dues de la matinada, borratxo de cubalibres de ginebra Lirios elaborats amb gel de benzinera, consumits en un got de tub agafat amb tota la mà menys el dit petit que resta separat del vidre en posició erecta i engolits d'un glop mentre li crida “usted es mi amigo” al bolígraf amb el qual es van marcant els números que van sortint.
Lamentablement per la gent que s'estima i s'aprecia el senyor Marcos de Quinto Romero (que algú hi haurà), la seva imatge pública no és la primera de les dues. Per què? Doncs perquè el senyor Marcos de Quinto Romero, a qui se li suposarien unes formes, una educació, un respecte i una elegància, s'ha entestat a demostrar-nos que no, que no coneix cap d'aquestes quatre coses. Bé, ni tampoc moltes altres.
I com ho ha fet? Doncs publicant aquesta piulada:
El contingut és tan demagògicament miserable, barreja fets tan imbarrejables i està tan faltat d'un mínim gruix intel·lectual que no val la pena dedicar-hi ni l'espai de temps equivalent a la part més petita d’una mil·lèsima de segon a contestar-lo. Però això no treu que sigui una piulada lamentable per qui se suposa propietari d'almenys una neurona.
Una piulada, però, que no va venir sola. No, va resultar que el part era de trigèmins:
I ara vostè em dirà: “Escolti, potser el senyor Marcos de Quinto Romero va tenir un mal dia. És agost i fa calor, a la nit costa molt adormir-se i et lleves de mala gaita, si no vas amb barret el sol t'afecta el cap, la maionesa de les amanides russes és molt traïdora per allò de la salmonel·la, el vi blanc fresquet entra bé sobretot després de tres cerveses i dos vermuts... Vaja, que va ser un rampell”.
Bé, potser ho va ser, però el senyor Marcos de Quinto Romero ha tingut altres rampells. No els esmentarem tots perquè el Nadal del 2045 encara seriem aquí. Els resumirem amb aquest moment:
Però no se'n vagi encara perquè ara arriba el millor de la festa. Això del senyor Marcos de Quinto Romero va passar dissabte. Davant del rebombori causat, diumenge van fer sortir el número 2 de Ciudadanos a Madrid, César Zafra, qui actuant com a portaveu del partit, va dir que eren piulades “personals” i que a la seva formació “tots som molt lliures i tothom pot posar el que vulgui. Però no entraré a valorar-ho”. I, com va dir el poeta: “xis pun!”, que traduït vol dir:
En resum, i com va dir aquell altre poeta: “hole buestros güebos”.