És de primer de manipulació: agafes un text d'algú a qui vols difamar, extreus un fragment del context general, li fas dir el que no diu, els teus canals de transmissió difonen la versió falsa, muntes la campanya de difamació i arribats aquí resulta que fas que algú hagi de defensar-se del que no ha escrit. I de vegades davant d'un tribunal. SEN-SA-CI-O-NAL!

Va passar amb el famós article publicat per Quim Torra el 19 de desembre del 2012 i que tants cops ha servit per insultar-lo. Allà hi citava el llibre “De quan les bèsties parlaven”, d'en Manuel Folch i Torres. I escrivia “Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d'un altre tipus. (...) Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua”. I afegia: “Viuen en un país del que ho desconeixen tot: la seva cultura, les seves tradicions, la seva història. Es passegen impermeables a qualsevol esdeveniment que representi el fet català. Els crea urticària (...) Tenen nom i cognoms, les bèsties. Tots en coneixem alguna”. I, a qui li dedica tots aquests adjectius? “Una d'elles (-es refereix a les bèsties de qui parla-) va protagonitzar l'altre dia un incident (...) Una de les escasses companyies aèries que vénen acceptant amb normalitat el català és Swiss (...) Si han agafat algun dels seus vols (...) hauran constatat com es ve emprant la nostra llengua a l'hora d'enlairar-se o aterrar l'aparell. (...) Doncs bé, fa un parell de setmanes viatjava en un vol de Swiss una d'aquestes bèsties. En arribar al destí, s'anuncià en català les típiques observacions prèvies a l'aterratge. La bèstia, automàticament, segregà la seva salivera rabiosa. (...) horroritzada per haver de sentir quatre mots en català. (...) Indignada, va decidir escriure una carta en un diari alemany de Zuric, queixant-se del tracte rebut ja que "es violaven els seus drets" al ser el castellà la "primera" llengua oficial d'Espanya”. I, a tota plana, la queixa de la bèstia va sortir publicada. (...) Quan acabaran els atacs de les bèsties? Com podem el 2008 aguantar tanta vexació, tanta humiliació i tant menyspreu?”.

Només cal saber llegir i, a més, entendre què llegeixes per concloure que les bèsties a les quals feia referència el president Torra eren la gent que els molesta que el català sigui considerada una llengua com qualsevol altra. També als avions. En cap cas es referia a un col·lectiu, ideologia o sentiment. I qui així ho afirmi, menteix i manipula.

Doncs bé, una cosa semblant ha passat ara amb en Jordi Graupera, candidat a l'alcaldia de BCN per Barcelona és Capital. OKDiario, mitjà conegut per la seva curiosa relació amb la veritat, li ha tret la pols a un article seu del setembre del 2012 que ha permès a uns quants (i a unes quantes) dedicar-se al noble art de l'insult i la desqualificació, però pel que no hi escrivia. L'ara candidat parlava de la novel·la “La cabana de l'oncle Tom” i citava un article d'Antoni Puigverd on, segons Graupera, “deia una veritat com un temple: Catalunya no ha sabut construir un somni nacional col·lectiu. Puigverd posava d'exemple l'oblit que l'independentisme mostra cap els milers d'aturats sense estudis que la crisi de la totxana deixa desprotegits perquè ‘aquest sector social, majoritàriament castellanoparlant, és políticament innocu’. I citava un intel·lectual segons el qual ‘no ens hem de preocupar per ells: són el nostre white trash, brossa blanca que no va enlloc”.

Graupera continuava l'article explicant el significat del concepte “white trash”, que apareixia per primer cop a “La cabana de l'oncle Tom”, on servia per qualificar els blancs que encara eren més pobres i miserables que els esclaus negres i era un terme que avui s’aplica als blancs que viuen en rulots i sense cap expectativa a la vida.

I seguia la peça: “El terme, fastigosament despectiu, il·lumina un tabú. Els immigrants dels seixanta van ser usats com a carn de canó pel règim per diluir la cultura catalana, i per la burgesia com a mà d'obra barata. No els va sortir bé del tot: molts es van integrar i van prosperar. Als que no, el PSC els tenia com a reserva moral. I a través de la intervenció pública i la xarxa clientelar, va crear un cordó ideològic a les barriades (...) van marginar-los econòmicament i van condemnar els seus fills al white trash: aïllats, protegits pel paternalisme, sense accés a la cultura (...) L'espolí econòmic, la crisi i la immigració recent els ha deixat com uns white trash: competeixen, sense recursos, amb els nous esclaus sense papers. I com que mai ha fet falta que votessin per apropiar-se’ls, avui costa molt fer-los valer electoralment a no ser que apostin per la via Albiol o Anglada. Carn de canó, novament (...) En el context actual, el seu abandonament és una tragèdia dins d'un drama. La independència és per a tots”.

Es pot estar d'acord o no amb els arguments d'en Graupera, però no insulta ni menysprea ningú. Ni defensa posicions supremacistes ni racistes. Com tampoc ho feia Torra. Al contrari. Graupera, precisament, li demana a la societat tenir en compte aquells a qui alguns anomenen els “ninis”.

Ara bé, traient frases de context, fins i tot és possible defensar que Graupera i Torra van matar Paquirri, a la gosseta Laika, a Chaquete, als marquesos d’Urquijo, a Kennedy i a Versace. Ah, i són responsables del 4-0 del Barça a Liverpool.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat