Un dels temes del dia era l'augment exponencial de casos d'atacs homòfobs. Fa temps que moltes persones del que anomenen “el col·lectiu” -perquè ara resulta que no som persones que formem part d'una comunitat sinó que tothom és etiquetat en un col·lectiu o un altre i en el seu corresponent sub apartat del sub apartat- expliquen que cada cop més, i en espais públics, reben mirades de desaprovació si manifesten algun signe d'afecte vers una persona del mateix sexe. I, últimament, aquest odi ha derivat en agressions físiques i verbals. La gota definitiva va ser el cas denunciat diumenge per un jove de 20 anys al barri de Malasaña de Madrid. Segons el seu relat, anava cap a casa quan va ser atacat per un grup de vuit encaputxats que el van copejar, insultar, humiliar i, finalment, li van gravar la paraula “maricón” al gluti amb un ganivet.

Doncs bé, el Ministerio de l'Interior ha fet pública aquesta tarda la següent nota: “Gràcies a la feina del Cos Nacional de Policia, el jove que diumenge va denunciar una agressió al barri de Malasaña de Madrid ha decidit rectificar la seva declaració inicial i ha declarat que les lesions inicialment denunciades van ser consentides”. O sigui, a banda del gloriós redactat amb la declaració declarada, resulta que la policia va començar a mirar-se les càmeres de seguretat de la zona per identificar els agressors i ni va trobar encaputxats ni ningú que hagués vist encaputxats. Per aclarir la situació, avui han cridat al denunciant i aquest ha acabat confessant que les lesions els hi va fer la persona amb la que estava i de mutu acord. Quan ho he llegit, no sé si m'he emprenyat més amb aquest imbècil o amb les conseqüències que haurem de suportar per culpa de la seva incomprensible irresponsabilitat.

En una societat cada cop més violenta, més intolerant, més individualista i menys permissiva, aquest imbècil de Malasaña li ha fet el pitjor flac favor dels possibles a qui realment sí que pateix agressions i amenaces homòfobes i als que van pel carrer mirant a dreta i esquerra amb por de patir-ne una. Amb la seva falsa denuncia li ha tret qualsevol credibilitat inicial a totes les denuncies reals que es presentin a partir d'ara. Fent el que ha fet, estén una ombra de dubte vers tots els fets que succeeixin des d'aquest moment i dóna munició argumental a qui negui o banalitzi la violència contra el món LGTBI. Des d'aquest moment, el dia que algú denunciï haver patit una agressió per ser homosexual, als homòfobs (i a les homòfobes) els sortirà massa barat sortir dient: “¿Vol dir que no s'ho ha inventat com aquell altre de Malasaña? Segur que ho ha dit per cridar l'atenció”.

Avui comença una nova era en que qui pateixi una agressió -física o moral- i pel simple fet de ser homosexual, haurà de fer el doble esforç de lluitar per superar el moment i perquè se'l creguin. Gràcies, xaval de Malasaña. “Contigo empezó todo”. I amb aquest panorama, ¿vol dir que molta gent que ara -per fi- s'atrevia a denunciar, no deixarà de fer-ho? L'efecte que tindrà el comportament d'aquest impresentable serà el mateix que el que provoquen les denuncies falses per agressió de dones contra les seves parelles o exparelles. Sí, són un percentatge pràcticament inexistent, però n'hi ha. I serveixen per desqualificar la resta. “S'ho inventen”, se sent massa sovint per part dels que justifiquen o directament neguen que existeixi la violència de gènere i que, casualment, són els mateixos que odien als homosexuals, als immigrants i als que ells consideren diferents.

A sobre que ets el discriminat, el que pateix la violència, a qui menyspreen i humilien i et fan sentir inferior, a partir d'ara resultarà que el mentider seràs tu. Per culpa d'un descerebrat de Malasaña.