¿És possible que la sentència absolutòria del major Trapero sigui una victòria pels que van ordir el muntatge que va desembocar en un judici-farsa digne del Bombero Torero? Naturalment. Passés el que hagués passat ells (i elles) sempre guanyaven. Si el condemnaven és evident que era una victòria per 10-0, però aquesta gran derrota judicial sense pal·liatius d’avui, a pesar del vot particular de qui a Madrit (concepte) coneixen com a Maria Dolores de Cospegel, es produeix quan l'objectiu del muntatge político-policial-mediàtic ja estava aconseguit. Per tant, també és un 1 a la seva particular travessa.

En el relat del deloscobisme, Trapero era una triple peça de caça major. Era aquell cabró que, sense menester els “serveis” de l'Estat, va afrontar els atemptats de BCN i Cambrils, se'n va sortir amb un gran èxit i va controlar el relat. També era aquell policia que l’1-O va optar per aplicar mètodes democràtics i moderns front el sistema cigronaire, violent, d'odi i d'escarment del deloscobisme. La proporcionalitat front el pormisgüebos. I, sobretot, era la peça de l'engranatge que calia per vestir el discurs de la violència que justificava les condemnes als membres del Govern Puigdemont-Junqueras. En la ficció del Suprem, Trapero era l'exèrcit que calia per tancar el cercle argumental que sostenia la mentida. I el deloscobisme va aconseguir abatre la peça.

El major Trapero ha estat insultat i humiliat per polítics i gent que es fa dir periodista. I també per foc amic, esclar, que en això en som experts. Però tota aquesta gent han fet una cosa pitjor: dubtar de la seva professionalitat i impedir que la societat catalana tingués l'oportunitat de poder seguir comptant amb els seus serveis. Per tant, tots ells (i elles) han guanyat, tot i que ara perdin. Perquè un cop buides el tub de la pasta de dents, mai més res torna a ser igual.

I ho han fet sense importar-los tot el que s'enduien per davant, inclosa la credibilitat i la imatge de la seva justícia i de la seva policia. Perquè és que realment els importen una autentica merda. La seva única preocupació és el seu estatus particular, seguir mamant i manant i que els quedi una pensió solucionadeta per mirar-se el món des de Torrevella, Alacant, mentre al matí surten a comprar el pa a la benzinera.

I ara vostè em dirà: Escolti, però si Trapero i la cúpula de la conselleria d'Interior és innocent perquè va fer el que calia i així ho diu explícitament la sentència, què hi fa el conseller Quim Forn a la presó? I jo li respondré que si la Mesa del Parlament ha estat condemnada a una inhabilitació, què hi fa a la presó la presidenta d'aquella Mesa, Carme Forcadell? I si els Mossos van actuar adequadament i de manera proporcionada davant d'una situació de protesta no violenta, que hi fan en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez? I si Emèrit I està fugit per expiar les seves activitats delictives, que hi fa a l'exili en Valtònyc? I si vol continuo amb la resta d'aquell govern; amb Tamara Carrasco, absolta de l'acusació de ser una perillosa terrorista i d’Adri Carrasco que pel mateix cas continua exiliat; amb Sandro Rosell i Joan Besolí, que van estar-se dos anys a la presó per la puta cara i acabo amb els altres 2.800 represaliats, segons xifres d’Òmnium.

Una part de l'Estat va embogir i ha dut Espanya a tocar de ser un estat fallit. I només li fantava la COVIDPerò tant als autors intel·lectuals com als materials d'aquest despropòsit no els passarà res. Han guanyat.Perquè s'han sortit amb la seva. Perquè els dolents de veritat només perden del tot a les pel·lícules.